Emigdi Subirats i Sebastià

Joan de Jordi Vitelli i Simon va veure la primera llum a l’Alguer l’any 1870. (també se’l coneix com a Joan di Giordio Vitelli) Va fer estudis de dret i es va llicenciar l’any 1892, just quan va endegar una relació laboral amb el Ministeri de l’interior de l’estat italià, del qual va ser secretari, director i cap de divisió, així com va ser comenador de la corona d’Itàlia i capità de la legió d’honor. També va ocupar el càrrec de secretari del gabinet del Ministre de Correus i Telègrafs. El 1913 va ser nomenat prefecte a la ciutat de Ravenna.

Va ser un gran aficionat a les lletres, la poètica i la història. Quan tenia només 17 anys va entrar en contacte amb l’Eduard Toda i Güell, al qual va facilitar nombrosos documents d’arxius algueresos, prova del seu interès per la hstòria i la seua passió lletrada. Justament la primera referència que trobem sobre la seua persona ens arriba de la mà de l’esmentat patrici reusenc:

per allá lo renaixement de las Lletras catalanas. En mon primer viatje al Alguer [1887], vaig trobar molta ajuda en un jovenet fill de la terra, á quí per primera volta s’obrían los ulls de estranyesa al veure que un foraster pogués interessarse per sa desvalguda ciutar. Joan Jordi Vitelli y Simó, canta escassament divuyt anys y está seguint los estudis superior [sic] en la ciutat de Sásser: en Setembre de 1887 fou mon colaborador en I’estudi deis arxius algueresos, en Abril de 1888 era un nou iniciat que tímidament trucava á las portas del Pamás catalá ..

L’any 1892 va acabar el seu primer assaig erudit titulat La rivalita fra Sassari e Alghero e la sua leggenda, sobre diversos aspectes de la cultura popular. Tenia només 22 anys, i ja comptava amb un important bagatge lletrat.

El podem considerar indubtablement com el millor escriptor del grup de La Palmavera, molt especialment per la qualitat de la seua poètica, fet que el converteix en un dels principals exponents de la Renaixença algueresa.  Va ser definit per Joan Palomba com:

“il più fecondo, il più geniale poeta algherese che al fremito inestinguibiles dell’anima nobilisima e agli inesorabili giacimenti della tradizione, unisce una gran bontà di cure e un grande attraccamento alla sua città natia“.

La seua poesia destaca per la versatibilitat, amb una mescla de passió i de somni d’amor. Va publicar molts poemes en revistes catalanes a principis del segle XX, destaca la seua col·lecció de versos dedicats a cada mes de l’any que va publicar la revista Catalonia.

A la vegada, hem de destacar el seu paper com a traductor al català de poetes italians com Dant Alighieri, Giacomo Leopardi i Giosuè Carducci.

Va realitzar igualment nombrosos estudis sobre e! folklore i e! dialecte alguerès, destaca molt especialment la seua obra filològica que ha estat objecte d’un acurat estudi per part del Dr. Joan Armangué. Va deixar incompleta  seua Grammatica algherese, un treball filològic d’interès en un moment de fortes discrepàncies entre els filòlegs sobre el model de llengua a seguir. El seu ideari filològic passava per:

–lo fermamente ritengo che nello scrivere l’algherese non dobbiamo abbandonare l’ortografia catalana-.
-Sapere algherese e bene, ma e meglio saperlo in modo da non perdere possibilmente la traccia della lingua materna-.

Va veure com la llum se li apagava a Roma a la jove edat de 46 anys, el 1916.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!