Literatura algueresa (12) Ramon Clavellet

Resultado de imagen de antoni ciuffo

Antoni Ciuffo provenia de família amb arrels napolitanes, tot i que va nàixer a la ciutat sarda de Sàsser el 1879.  Quan tenia 19 anys va abandonar els seus estudis superiors, alhora que va endegar un fructífer contacte  amb el món cultural i els intel·lectuals algueresos, de la ciutat en la qual ja residia. Com a escriptor, signava els seus escrits i les seues composicions amb el pseudònim de Ramon Clavellet.  Agafa un paper predominant com a fundador del Centre Catalanista La Palmavera. Durant aquest mateix any 1906 va representar l’Alguer, conjuntament amb el seu amic Joan Palomba, al 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana que va tindre lloc a la capital catalana durant el mes d’octubre. Va establir-se a Barcelona, ciutat des de la qual es va dedicar a impartir conferències sobre el fet cultural i lingüístic alguerès, i a col·laborar en diverses revistes com Catalonia, gràcies a la seua amistat amb Josep Aladern.

Un dels fets més destacables de la seua vida cultural va ser la fundació l’any 1908 de la revista La Sardenya Catalana,  de la qual només va sortir a la llum un número a causa dels condicionaments polítics tant a Catalunya com a l’estat transalpí. Tanmateix, ha quedat com un fet històric i bibliogràfic de notable interès.

La seua producció poètica està formada per 18 poemes de temàtica diversa, tot i que sempre amb la intencionalitat d’enlairar la ciutat de l’Alguer, en la seua mena de renaixença tardana. Les seues composicions Serenada i Himne alguerès varen ser musicades per un altre impetuós musicòleg catalanista, Joan País i Melis, aquesta darrera ha esdevingut com a una mena d’himne de la ciutat.

Va passar a residir durant uns mesos a la ciutat de Reus (Baix Camp), on va fer una interessant activitat periodística en dirigir les publicacions: Lo Campaneret, La Kabila i Foment.  

Va treballar com a tipògraf i va exercir d’editor, es va encarregar de l’edició de l’obra folklòrica del seu amic alguerès Antoni Useri, fins llavors inèdita. El seu mèrit rau en el fet que va difondre tot el fet alguerès en català, mentre que altres membres de La Palmavera usaven l’italià com a eina de difusió cultural en freqüència.  La seua tasca va afavorir el redreçament cultural de l’Alguer i els lligams amb la catalanitat.

Va traspassar el 1911. Les causes i el lloc de la seua mort són indeterminades amb la qual cosa han creat tot un misteri, es parla de malaltia de transmissió sexual i que la mort li va arribar a Reus o a Barcelona.

Glosses sobre la seua figura

La seua vinguda a Catalunya va despertar un gran interès per la Barceloneta sarda entre la intel·lectualitat catalanista. A la vegada, la seua persona va ser objecte de diverses glosses publicades en diverses revistes cultural o rotatius del moment. A La Veu de Catalunya (17 d’octubre de 1906) varen dedicar-li  un article extens amb una informació detallada de la seua tasca poètica i del seu paper cultural a la seua ciutat natal.

En Clavellet és ja conegut entre’ls catalanistes per una carta seva que anys enrera publicàrem en aquestes planes, referent al llenguatge alguerès y per un curiós aplech de notes folklòriques, que foren llegides ab gran aplauso en les vetllades del Centre Excursionista de Catalunya y publicades en el seu Butlletí. Molt sovint en el periódicb de Sasser (prop d’Alguer) L’Armonia Sarda, s’hi llegeixen bibliografies de les obres catalanes escrites per en Clavellet. Aquest estiu en Ramon Clavellet ha donat al públich un bell volum de poesies escrites en llengua catalaua, quins títols son «La conquista de Sardenya», «Als germans de Fransa», «Imne alguerès» (posat en música per en Pais), «Renaixement», «L’harpa de les tres cordes», «Amor y primavera», «Serenada», «A missa», «Desespero», «Per qué?>, «Lo txapador» y «De viatge» (Adeu a Alguer). Aquest volum se ven en les llibreries de Barcelona, y els productes els destina a un fet altament patriótich. Els productes de la venda d’aquet volum, en Clavellet els dedica al sosteniment d’una associació constituída per aquell jovent entusiasta, ab el titol d’Agrupació Catalanista de Sardenya, qual missió era el conreu de la llengua y la literatura catalanes. 

En una altra destacada glossa que va escriure sobre la seua persona el destacat filòleg Josep Aladern, feia referència a la seua participació en l’elaboració d’un nou diccionari de la llengua catalana, en una etapa convulsa i excitant en l’àmbit filològic per a la nostra llengua, a la recerca d’un model ortogràfic aglutinador de parlars (Enciclopèdia catalana, n. 10, 14 de març de 1908)

En Ramon Clavellet es un dels mes joves i mes illustrats dels algueresos que alla reviuen l’esperit de Catalunya, y ademés lo mes ardit, ja que deixant les platges nadiues, ve d’una volada a l’antiga patria dels seus avantpassats per viure entre nosaltres y explicarnos les anyorances d’aquells germans nostres que fa tants sigles que viuen separats de la nostra comunitat… Avuy que aquest escriptor alguerès se troba a Catalunya, encarinyat en la nostra obra, s’ha emprès la tasca de colaborahi aportant al diccionari català tot el lèxic alguerès, quin principal cós es lo llenguatge classic de l’Edat mitjana. 

També incloem la que va publicar el setmanari  El Baluart de Sitges (n.345, 15 de març de 1908), en motiu d’una conferència que havia d’impartir Ciuffo a la ciutat, de la qual podem extraure que s’havia convertit en un personatge que causava curiositat i orgull, pel fet que el consideraven un català provinent de l’estat italià.

Els algueresos, segons diu En Toda en son llibre Un poble català d’ Italia, han manifestat sempre llurs simpaties per Catalunya, sorgint poderós de son sí el sentiment de llur nacionalitat; y un dels que més trevalla y ha trevallat pera donarne testimoni al mon del modo d’ esser d’aquell poble és D. Antoni Ciuffo, que l’esmentat dia 22 del corrent ha de donarnos l’anunciada conferencia al Centre Català d’aquesta vila. Ab aquell objecte fomentà dintre d’ Alguer una associació de joves entussiastes pera recullir tot lo qu’es troba a Alguer en materia de folklore a fi de conservar tot lo que mereixi serho per les ventures generacions y al tenir esment l’any 1902 de la grandiosa obra del Diccionari de la llengua catalana qu’ ha portat a cap Mossèn Antoni Alcover, s’ hi dirigí per carta demanant part en llur colaboració tota vegada que segons diu a l’ alguerès d’avuy hi ha paraules catalanes olvidades fins de la mateixa Catalunya, y de allá pot venirnos la raho de moltes lleys filologiques. Per aquesta rahó fou congresista del Congrés de la Llengua catalana últimament celebrat a Barcelona, ahont va llegir una memoria sobre «Influencies del Italià y diferents dialectes Sards en l’alguerés», trevall que segons manifestà el Dr. Alcover es molt interessant per les moltes noticies y datos qu’ enclou. En Antoni Ciuffo mereix nostra gratitut per intentar la publicació d’ una fulla patriótica catalana que sortirà a Sardenya, adherida al creixent moviment de nostra llengua y nostra gloriosa tradició, venint a esser aquesta publicació el despertament del esperit de rassa de l’antiga Pàtria Catalana.

És adir, la seua implicació catalanista li va donar gran fama, a part de la possibilitat de  conrear grans amistats arreu dels territoris del domini lingüístic català,, com demostra la seua visita a Perpinyà (Revue Catalane, n. 20, 15 d’agost de 1908)

Nous avons eu l’agréable visite du poète Antoni CiufFo, un catalan de l’AIguer île de Sardaigne). Venant de Barcelone, Antoni Ciuffo a traversé le Roussillon pour se rendre en Cerdagne, d’où il rentrera en Catalogne par Ripoll et Vich. Bon amich, fins a reveurer

Al Congrés de la llengua catalana de 1906

No és veritat que és altament simpàtica la conducta d’aquells descendents dels catalans de Sardenya? L’Antoni Ciuffo (en Ramón Clavellet), en representació de tot aquell aplech de simpatics algueresos,ha vingut a fer sentir sa veu en el Congrés de la Llengua catalana, descabdellant el tema «Influencies del Italià y diferents dialectes Sards en l’alguerès». (La Veu de Catalunya, 17 d’octubre de 1906).

En representació algueresa hi van prendre part l’Antoni Ciuffo, Joan Palomba i el professor Pier Enea Guamerio, de la Universitat de Pavia, que havia publicat  La Gramatica del dialecte modern alguerés.

La revista La Sardenya catalana

A l’abril de 1908 va veure la llum el primer número de «La Sardenya Catalana», amb el subtítol «Fulla patriótica deis cataláns d’Italia». Constava de 13 pagines a dos columnes, la redacción i administració de la qual es trobaven a la via Gilbert Ferret n.32 a l’Alguer, i al 198 del carrer de Mallorca a Barcelona. S’imprimia als tallers d’Enciclopèdia Catalana, mentre que el preu de la subscripció anual era de 3 de les antigues pessetes o lires.El número solt costava 15 cèntims. A la darrera pàgina podem trobar els propòstis de la nova publicació que eren: un lligam entre la gent algueresa y aquella antiga rassa germana de l’altra banda de la mar; la total revelació de l’Alguer per Catalunya y’l reflexe de la vida cuita y a oliva de las regións catalanas sobre l Alguer». També varen fer un retrat del professor Josep Frank. iniciador del despertar de l’esperit català a la Sardenya Catalana.

En un primer moment l’Antoni Ciuffo es mostrava entusiasmat amb el projecte. Va dirigir una carta a Joan País en la qual li feia cinc cèntims de l’excitant  moment en què es trobava personalment:

Me trobo d’excursió propagant la Enciclopèdia Catalana y al matéix temps donant conferencies sobre l’Alguer, fent conéixer la nostra térra y fent amics y protectors de la nostra revista que comensara infaliblement el primer d’abril. Sembla que las cosas vagin be, perqué per tot arreu ahont vas escoltan amb entusiasme la veu de la Catalunya de Sardenya y tenim ja moltas firmas d’adhesió y diners per ferlo. Doncs, deixa totas las tuas preocupacións. La revista no tindra res de politich, mes será compatible amb los sentiments deis italians y dels catalans a la vegada. La revista sera bilingüe de manera que la podrán llegir catalans e italiana y’l sentiment que la informa será purament tradicional y literari. Tu pots escriure alguna cosa sobre las reglas ortográficas per  escriure l’alguerés. Escriu en italiá perqué aixó és més convenient per tots. Cada mes nos enviguis un article segóns tu creus. Diu a en Carmen Dore que s’encarregui de fer la «crónica local» del mes de mars al Alguer amb lo estil seu brillant. Aquesta crónica ha de ser molt popular y escrita en catalá. Si li vé molt difícil aquest llenguatge. la fací en italiá que després jo la traduhiré.

El fet que només es publiqués un número de «La Sardenya Catalana» demostra les greus dificultats que va trobar Ramón Clavellet en la seua activa actuació, com a conseqüència del fracàs de les gestions que va realitzar. Va enviar una carta aquest cop a un altre company, Carmen Dore, en la qual li feia cinc cèntims de la delicada situació en què es trobava la publicació (Destino n. 1158, octubre de 1959):

Pero tú y Giovanni vos havéu de fér cárrech que per la continuació de la nostra revista, no aotameat de la part intelectual, necessitém ma. y al principio més que may tenim mi m ili i de i’ajuda material; la venta déls números, los abonaments, los anuncis. Cada número de la nostra revista, entre la composició. la enquadernació, los gravats, etc, nos costa 13 duros “65 pessetes”) y si de cada número no ingresseu almenys la tercera part, será molt difícil seguirlo Per aixó, tu especialment peró, has de treballar de la manera que t’he dit s’ha de  tenir una mica de trasa. L’abonament, sinó vols que siguí tres pessetes, redueixho a lo que tu dius, pero cobra per endavant perqué nosaltres no podem anticipar diner. L’impressor sha de pagar cada vegada que surti la revista. Has de ferte carrech que los anuncis com jo te he aconsellat poden cubrir alguns gastos com seria aquell dels gravats. Donchs. tu vés a les botigas del Alguer: Ebanisterias, Comestibles, Quincallerías,  y parlarlos que  posin un anunci del séu genere a la ultima página del nostre periodic. 

Tanmateix, contenia el següent sumari que inclou estudis (en català i en italià) força variats, així com gèneres literaris diversos: «A í nostri concittadini.— Regle principali. Per leggere il catalano é l’algerese— Joseph Frank.— Impresions d’ un viatge a Alguer, pel Dr. Rubió y Lluch. — Retorn d’ un alguerès a Catalunya.—Sem vius.— Notas Folklóricas. — Crónica Algueresa.— De Barcelona y els privats d’ en Joseph Frank.— Vista de I’ Alguer. Joan Pais, Carme Dore, Joan Palomba, Ramón Clavellet; el segell de l’agrupació catalana de Sardenya y tipo del Burech».

Costums i tradicions

foto de Emigdi Subirats.

Sota el títol La Sardenya Catalana, res a veure pero amb la revista de la qual hem fet cinc cèntims anteriorment, la revista Catalonia va publicar un seguit d’articles sobre costums, tradicions i el moviment intel·lectual alguerès. estaven redactats per Ramon Clavellet, Joan Palomba i Joan Pais.  Estava il·lustrada amb fotografies i vistes de la ciutat, amb les seues festes i els seus costums. La sèrie d’articles feien referència a la conquesta, població i desenvolupament de la colònia catalana de l’Alguer, mentre feien una descripció tradicional dels costums locals, Ho explicaven de la següent manera:

Ab la publicació d’aquesta obra que constituhirà una veritable y completíssima monografia algueresa, creyem prestar un servey a la Catalunya renaixent, esperant que serà llegida ab gust per tots los catalans aimants de les nostres glòries passades y de nostra futura reconstitució com a nacionalitat. Los capítols aniran acompanyats de vistes de la ciutat y de sos alrededors, lo qual adjudarà a donar una idea més complerta d’aquella anyorada terra, recort vivent de nostres grandeses passades y p punt de partida per nostres grandeses venidores.

La seua poètica

Ramón Clavellet (A. Ciuffó),—LA CONQUISTA DE SARDENYA (cançó èpica).—ENSAIG  Y VERSOS.—Sàsser, Tip. Armonia Sarda»,

Catalana es la terra de Sardenya, v natural era que’l renaixement català s’hi fes sentir, y-les veus dels nosttes poetes hi trobessin ressò. Tenim a les mans un fascicle contenint dotze poesies d’en Ramón Clavellet, totes d’un ayre catalanesch qui enamora y comparables, sense cap desventatja, a la majoria de les que’ls poetes restauradors de nostres Jochs Florals ens donaven anys enrera. Y quin sentiment mès vibrant de patria hi batega en les poesies d’en Clavellet! Es un sentiment que no s’imbueix, que no s’encomana. En en Clavellet sembla despertarhi naturalment l’esperit de nostra raça, latent a través dels sigles tant a Sardenya com aqui. En Clavellet sent molt y farà molt. Remarcables són les poesies publicades, mes nosaltres esperém tant d’ell, que no dubtèm en acceptar per bo’l subtitul de Ensaig que les hi dóna. (Joventut n.337, 26 de juliol de 1906)

L’anterior crònica sobre la seua poesia ens la descriu com d’arrel joc floralesca, d’una renaixença tardana, tal com ocorria amb molts autors provinents d’alguns territoris de parla catalana com les Terres de l’Ebre, el Pirineu, la Catalunya nord o l’Alguer. Aquests poemes denoten una gran estima a la catalanitat, amb constants adjectius d’admiració així com una passió per la natura que és part essencial d’aquell país català que inspirava el poeta.

Les habituals polèmiques anticatalanes

Tota aventura de signe catalanista es topa frontalment amb problemàtiques ideològiques externes. L’estat espanyol sempre ha vist amb animadversió qualsevol projecció externa de la llengua i cultura catalanes. Com a exemples, l’escriptor memorialista Plàcid Vidal, al seu llibre «L’assaig de la vida», va insinuar que la revista «La Sardenya Catalana» no es va publicar mai, a la vegada que  presenta en «Clavellet» com a un vividor del patriotisme. Sens dubte, no és altra cosa que l’habitual ridiculització del fet català que arriba des de mentalitats espanyolistes.

D’altra banda, la participació algueresa al Congrés de la llengua catalana va causar malestar en certa premsa italiana que els va acusar de no tindre esperit patriòtic italià. Al Giornale di Italia es publicà un article en què es criticava la seua participació amb arguments de caire ideològic i de ridiculització del dialecte alguerès. Palomba els va contestar degudament. (Un estudi del Dr August Bover recull les transcripcions de la carta en qüestió)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *