Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de setembre de 2019
0 comentaris

Literatura algueresa (10) Joan Palomba

Resultado de imagen de joan palomba

Joan Palomba és un dels principals referents de la revifalla literària algueresa de principis de la centúria passada. Va veure la primera llum a l’Alguer el 7 d’agost de 1876. Era el més menut de cinc fills, amb progenitors d’origen napolità. Va estudiar magisteri i es va llicenciar el 1897. Va exercir com a mestre a les poblacions de Chivasso i Pinerolo, fins al seu casament al setembre de 1902 amb Maria Cipriani, amb la qual va tindre igualment cinc fills.

Des de la seua situació professional  va realitzar estudis d’ús lingüístic amb l’alumnat, majoritàriament de parla algueresa llavors. Tanmateix, va donar mostres de tindre una gran passió per la lingüística, molt especialment per tot allò referent a l’estructura de la variant algueresa del català. El 1902 va ser un dels aguerrits fundadors de l’Agrupació Catalanista de Sardenya, en un moment d’efervescència catalanista  entre alguns joves impulsius i lletrats, durant el qual es van aprofundir els lligams entre els literats algueresos i els intel·lectuals i periodistes de la catalanitat. Es va aficionar a la composició poètica i va incloure alguns poemes en revistes sardes i catalanes.

L’històric 1906

L’any clau de la seua vida pública arribaria el 1906, en què  va consolidar-se l’esmentat grup lletrat que va passar a nomenar-se La Palmavera. Amb tot, personalment va publicar la seua Grammatica del dialetto algherese odierno. Per tal de difondre aquesta obra i rebre algun tipus d’ajut econòmic, que havia creat des de la passió i el voluntarisme, sense la necessària preparació gramatical, va trametre una carta (publicada a El poble català, corresponent al 12 d’agost de 1906) als organitzadors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona, per comunicar-los el seu interès en assistir-hi:

Me prench la llibertat de me revolgir a vostè que coneix sol de nom, per tindre també en Catalunya un ajut en la publicació de la mia gramatica del dialecte moderno de l’Alguer. Es aquest un modest contribut que jo port a la bona y traballadora Catalunya…He sabut que en octubre se tengarà en Barcelona un congrés català. Amb plaier sigueriva dispost de portar lo meu contribut, prenenl part a la discusió y presentant oltra la gramàtica, també lo diccionari Alguerès-català-ltalià, que acabaré luego. per això es menester de me fer tendra la manera do puguer participar.

La seua intervenció al Congrés va causar gran curiositat entre els congressistes i els periodistes congregats, a la vegada que va rebre mostres d’admiració (La Ilustració catalana, n.177, 21 d’octubre de 1906):

Y ab agradable sorpresa apreníam dels joves Palomba y Ciuffo la variant algueresa de Sardenya y son català ab barreges italianes nos afermava en l’idea de l’estretissima germanor de les dues llengües.

L’extensa glossa pública de la figura de Palomba als lectors interessats en temes literaris catalanistes va arribar de la mà del seu amic alguerès Antoni Ciuffo “Ramon Clavellet”, a les pàgines de Catalonia (n.14, 27 d’octubre de 1906) dies després de la seua  intervenció en l’esmentat congrés. Fa cinc cèntims d’alguns projectes notables com la creació d’una biblioteca particular de llibres i periòdics catalans:

En Palomba és l’únich dels mestres d’escola de l’Alguer que se preocupa del cultiu del llenguatge y despertament de l’espirit de rassa en aquella platja llunyana. Se tengué noticia d’ell per una gramàtica que va publicar per allà titulada Del odierno algherese. Aquest treball ell lo va presentar al Congrés Internacional de la Llengua amb una Comunicació hont explicava perquè havia escrit amb text italià la sua gramàtica y adoptada la grafia del Archivio Glottológico. Com primera mostra de una gramàtica algueresa per ara no podia escriures en altro text que en italià essent que aquesta llengua és avuy per allà molt generalisada. Màs tart però, quant l’ortografia catalana serà per allà escampada per impuls de una escola catalana que s’obrirà en la mateixa Alguer, alhora Palomba farà fer una nova edició de la sua gramàtica amb text català. S’espera molt d’aquest jove entusiasta y decidit company de aspiracions. Tot lo temps qu’ell passà a Barcelona no abastava de restar admirat de la gentilesa, la cortesia, l’hospitalitat dels germans de rassa y de llengua y quant nos trobàvem tots dos a la fonda lliures de les tasques del Congrés, me parlava de tots los seus progectes en tomar a l’Alguer; primer, que hauria obert una petita biblioteca de obres de la nosta literatura catalana en la mateixa sua casa; segon que donaria llissons de hortografia del alguerés escampant aixi per allà la llengua d’en Llull y Verdaguer. Y aixi va partir armat de gran coratge y pront a treballar per la causa de la llengua y definitiu desvellament per allà de l’ànima catalana. Tenim seguretat que Palomba farà molt y especialment ell que se troba en condicions de ferlo més favorables que an altri essent mestre d’escola y tenint contacte directe amb los minyons que representen la nova generació de l’Alguer. D’aquells petits serà més escoltat ja que encara tenen les ànimes verges y prontes a agafar qualsessia tendència mentres los grans ja influenciats per la llengua y manera de pensar italianes no se deixaran convèncer tant preat com se pugui crèure y no’ls poguérem tenir amb nosaltros que amb una gran propaganda, treballant y perseverant uns que’l despertament definitiu de l’espirit català a l’Alguer sigui un fet. En Palomba ha promès que faria tot això donchs, no deixem de ajudarlo en aquesta obra patriòtica y facilitemli aquesta enviantli llibres y periódichs que seran pedres per construir aquest edifici de la biblioteca catalana a l’Alguer; l’edifici de la revindicaciò de l’esperit de rassa en la nostra terra sarda.

Val a dir que durant el Congrés va tindre lloc un interessant contacte directe entre estudiosos de la llengua d’arreu dels Països Catalans.  Va haver-hi bona sintonia entre molts d’ells i van anar fructificant tot un seguit de projectes de notable interès, com veiem a la següent nota (Catalònia, n.17, 18 de novembre de 1906).

Avuy és en Palomba que nos escriu, lo tant conegut mestre d’escola de l’Alguer, anunciantnos una pròxima edició de la sua Gramàtica, en text català, com vàries persones li aconsellaren, y acceptant lego l’encàrrech que nosaltres li oferíem, de corresponsal de la nostra Revista a l’Alguer, cosa que facilitarà a nosaltres lo coneixement de la varietat llenguística d’aquella terra y an’ells lo de la nostra literatura. Encare no havia aparegut a l’Alguer una revista catalana y la primera és aquesta. Esperem que ‘ls deixebles de la bona ànima d’En Joseph Frank. ne sabran aprofitar, llegintnos amb molt d’interés y colaborant en llur llenguatge que del nostre no és molt diferent. 

La publicació de la seua gramàtica va suposar un avenç considerable en el coneixement fet lingüístic alguerès, malgrat que no era un filòleg professional i el seu estudi no comptava amb l’habitual aprondiment acadèmic (Joventut 356, 20 de novembre de 1906):

de Giovanni Palomba. — GRAMMATICA DEL DIALETTO ALGHERESE ODIERNO. L’alguerés, com a dialecte del català, no havia estat gayre estudiat encara gramaticalment. La publicació de la gramàtica del signor Palomba, congressista concorrent al recentment celebrat Congrés de la Llengua Catalana, ab tot y no ésser potser més que un senzill ensaig, es del major interés per a’ls filòlegs, y ha de permètrels conèixer més detalladament aquesta curiosa reminiscencia del nostre parlar clàssich. mostra viventa de la dominació catalana a Cerdenya.

Passió literària i nou viatge a Catalunya

El seu apassionament per la cultura algueresa el va portar a eixamplar la seua tasca literària amb l’elaboració, i posterior publicació tres anys després, de l’estudi Attraverso la letteratura catalana. Va realitzar un segon viatge a Barcelona per tal d’impartir diverses conferències sobre el fet cultural alguerès, que causaven notable expectació entre el públic, com mostra l’article següent (La Veu de Catalunya, 3 de maig de 1909).

Dissapte arribà a Barcelona l’entusiasta mestre de la ciutat d’Alguer, que tants esforços ha realisat aquests últims anys a fi de propagar la llengua catalana per les terres de l’illa de Sardenya, hont encara s’hi conserva, malgrat la falta de relació ab la Metrópoli. De ençà de son viatge a Barcelona, quan el Congrés de la Llengua Catalana, en Joan Palomha ha estudiat de ferm, ajudat pels elements que aqui pogué recullir y per les amistats corals que aquí sapigué conquerir. Des de llavors ha estat ell en constant comunicació ab els nostres literats y ab els catalanófils més eminents extrangers, y com a fruit d’aquest treball acaba de publicar una obra, precedida d’un fervorós prólech del doctor P. L. Guarneirio. el ilustre catedràtich de Pavia, que tant estima les nostres coses, titulada «Atraverso la letteratura catalana contemporànea, obra destinada a propagar dintre d’italia el coneixement dels nostres monuments literaris del nostre renaixement. En dit volum va inclosa una traducció de profund estudi que sobre d mateix tema ha fet en Joan Amade, catedràtich a Montpellier y devotíssim conreuador de la nostra preuada llengua. En Joan Palomba. s ha imposat ara el sacrifici d’un llarch viatge pera poder assistir a la hermosa festa dels Jochs Florals que, com es natural, ell creya se celebraran d primer diumenge de maig, y també pera poder donar a conèixer els seus treballs compendiats en l’obra esmentada. Alguns dels nostres literats y importants entitats de cultura, coneixedors del viatge emprés pel signor Palomba, li solicitaren que dongués aquí qualque conferencia en llenguatge alguerès, y l’aplaçament dels Jochs Florals, que al primer moment  representava un gravíssim contratemps, ara, pel contrari, li ha permés de poder accedir a dites conferències que en Joan Palomba donarà la setmana entrant algunes conferencies sobre literatura catalana y italiana y sobre folklore alguerès que, sens dubte, seràn interessants, tant per la galanura del dialecte català algueres com per la valúa del disertant. 

Els costums i les tradicions de l’Alguer

Resultado de imagen de tradizioni usi e costumi di alghero, joan palomba

Fruit del seu interès, apassionament, i d’un intens estudi folklòric i lingüístic que el 2011 sortia publicat el seu estudi Tradizioni usi e costumi di Alghero. Hi introdueix temes folklòrics de notable interès, cançons populars amb les partitures, corresponents, jocs infantils, i proverbis. Alguns crítics han remarcat el fet que el movia el voluntarisme, i que no era un especialista amb un mètode de recerca adequat. El llibre va tindre una nova edició a cura de Mn. Antoni Nughes, amb un estudi preliminar que aporta informació important sobre els ideals que movien als membres de La Palmavera.

Visita de Mn. Alcover

El seu interès filològic el portava a gaudir de tota mena de lectures sobre la relació entre l’alguerès i l’italià. Al setembre de 1912 va publicar un interessant article a El poble català (n. 2773, 11 d’octubre de 1912), sobre una nova gramàtica en un moment de revifalla de l’interès pel català a l’estat transalpí, en el qual fa tota una anàl·lisi de temes filològics: pronunciació de les vocals, desinències verbals, etc, a la vegada que volia destacar el fet que a Itàlia es publiqués sobre la llengua catalana:

Editar Hoepli de Milà va publicar poc temps fa una nova Gramàtica catalana del professor Gaetà Transoni Tal obra no tenia de faltar a l’útil colecció dels «Manuals Hoepli, aont hi ton resumens gramaticals de les principals llengües del mon, y aquesta gramatica va ésser ja anunciada d’alguns anys fa en el cataleg general; però fins ara no s’era  tenguda l’ocasió de publicarta. Tal ocasió es estada donada, a quant sembla, de la publicació d’una altra gramàtica, la qual va eixir l’any passat de la Casa B Aldo, editada a Milà,, concertada del professor Venanci Todesco, admirador y estudiós del català, y així tenim a Italia unsegon treball gramatical sobre to llengua catalana.

Mn. Antoni M. Alcover va visitar l’Alguer i va hostatjar-se a casa seua a l’agost de 1913, en un moment d’intens estudi lingüístic de Palomba. Va concretar algunes sessions amb el seu alumnat que va facilitar vocabulari divers per a eixamplar la famosa calaixera del sacerdot manacorí, que estava elaborant el monumental diccionari dialectal de la llengua catalana. Nogensmenys, no va connectar gaire amb la realitat algueresa, per la qual cosa va escriure en el seu diari algun comentari on mostrava la seua decepció, pel fet que a casa Palomba es parlava italià:

Ha volgut tenirme a casa  seua i m’ha tractat com un papa. Jo tot d’una parlava en cátala amb tots els  familiars de Palomba, cregut de que m’entenien tant be com jo els entenia a ells Aviat he tocat amb les mans que fora d’En Joan Palomba els altres m’entenien a redós meu. En vista de la dificultat que he notada que tenien d’entendre’m, los parlava en italià quan els havia de dir res que fos necessari que ho entenguessin aviat i bé De manera que l’impressió del parlar alguerès i el sentir deis algueresos és estada de tristor.

Anys del Duce i davallada catalanista

Resultado de imagen de joan palombaL’establiment del règim feixista a l’estat italià després de la derrota a la 1a Guerra mundial havia de tindre conseqüències greus per al catalanisme alguerès. Mussolini va instaurar un règim totalitari, que intentava la italianització de la societat, també en llocs amb minories culturals. Malgrat que no hem de considerar l’actuació del feixisme italià en clau franquista, quant a intent de genocidi lingüístic, sí que va forçar l’adhesió dels personatges públics al règim, sobretot dels mestres que temien la pèrdua del lloc de feina. Joan Palomba, com tants altres, es van veure engolits pel sistema polític imperant. El clima d’entreguerres va impossibilitar la continuïtat de la feina de catalanització. A més, l’estat espanyol va veure instaurada una dictadura de 1923 a 1939, posteriorment va esclatar la Guerra civil de 1936-1939, i es va instaurar un règim dictatorial que perseguia qualsevol símptoma de catalanitat. En aquestes condicions, la revifalla catalanista tenia els seus dies comptats. 

El traspàs

Joan Palomba va traspassar el 29 de març de 1953. Havia viscut dos grans guerres amb derrota italiana consegüent. Va dedicar molts anys a la docència i a la lingüística. Els ideals de La Palmavera van ser molt difícils d’enquadrar en una societat algueresa heterogènia, però que majoritàriament buscava l’encaix a un estat italià que promovia la italianització total. Tanmateix, va encapçalar notables empreses culturals i, malgrat que li han criticat la seua manca de projecte de recerca lingüística i folklòrica, va realitzar una notable tasca de preservació lingüística de l’alguerès. 

Projecte escolar  Joan Palomba

Durant la primera dècada del segle XXI es va donar el seu nom a un projecte d’acostament al català dels alumnes de l’Alguer. Suposava tot un homenatge a la seua tasca lingüística i d’apassionament catalanista. Durant deu anys es va introduir la llengua de la ciutat a l’escolà primària, amb la qual cosa van apropar-la acadèmicament a milers d’alumnes. El catala de l’Alguer es va ensenyar en 30 centres educatius i en 58 aules de l’educacio primaria. Els mestres que donaven les llicons d’alguerès eren  persones formades a les aules del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, extensió a l’Alguer de la catedra de catala de la Universitat de Sàsser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!