Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de setembre de 2019
0 comentaris

Les meues estrofes petrarquesques (11)

foto de Emigdi Subirats.

JORNALER I JORNALERA

De bon matí amb un cabàs al braç,
l’espera el jorn amb tota la feinada,
es veu feliç quan té el dinar al pas,
és dur el món si es compleix la jornada.

Se sent la jota, el cant de jornalera,
de menester es troba ben cansada,
aigua a la bota tota ben riallera,
el gran plaer la feina és acabada.

Tasca de camp, per ribera o serra,
El camperol, vol el millor conreu,
i si no plou, la sequera ho crema.

Amb son encant, llaura ben ferm la terra,
li complau molt, el bon treball es veu.
tot es remou, alegrança suprema.

RETORN A L’ESCOLA

foto de Emigdi Subirats.

S’obren les portes, tot un món de rialles,
joves xavals el seu camí preparen;
en hores mortes s’expliquen llur batalles,
fet principal: de l’escola s’amaren.
 
La professora relata l’estructura,
i tot orelles atents han d’escoltar,
ja ningú enyora la casa de cultura,
fins a les celles s’haurà de treballar.
 
I tot ressona, les arts o naturals,
no és cosa bona, feina fins als queixals,
durant l’estiu un llibre no s’ha obert.
 
No els fa cap mal, fer alguna lectura,
fet ben cabdal per a la criatura;
al pati es riu, l’objectiu complert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!