Emigdi Subirats i Sebastià

13. Empostar. És el procés d’aplanar la terra i netejar-la per facilitat la plega de la solada. Anteriorment, s’han retirat  les pedres, espedregat. La post anava lligada al mul o matxo. També se li diu procés d’entaular. El terra ha estat xarrugat, llaurat, i la post aplanava tot el terreny per deixar-lo preparat per a la plega. Hi havia una molt bona compaginació entre el “matxero” i l’animal per tal de deixar la feina totalment elaborada.

14.Oliva morruda: Aquesta variant és originària dels Reguers, el seu nom fa referència a la presència d’un mugró en el punt estilar de l’oliva. Proporciona olis d’afruitat mitjà-alt, amb aromes secundàries de tipus verd (fulles, carxofa i ametló), i de tipus madur (poma). Són bastant amargs i picants, ben equilibrats en la dolçor, i una mica aspres si procedeixen d’olives molt verdes. Quant les pageses volen “posar olives”, és a dir condicionar-les amb herba d’olives i sosa per tal de poder-les menjar, el procés costa molt més que amb altres variants com la sevillenca.

15. Ribàs: Paret de pedra seca per mantenir la terra i aplanar el bancal.És com un marge amb molt de pendent. També se li solia dir ribàs a un marge natural, a voltes sense pedres, que estava format per terra endurida o reforçada per herbes i brossa. De fet, tibàs també és una porció de terra o de camp que no està conreada.

16. Rasclejar: és l’acció d’anivellar i aclarir el terra amb l’ús d’un rascle, el qual s’ha d’emportar les pedres o l’herba seca, o qualsevol altre element que hi hagi solt i que no sigui de gran dimensió. Les restes arreplegades pel rascle se solen posar en un cabàs per abocar-les posteriorment en l’indret que el pagès cregui necessari. Se sol rasclejar baix d’una olivera per tal que el sòl estigui adequat per a la solada, i es pugui plegar sense problemes amb la màquina de plegar olives.(a la imatge els treballadors estan rasclejant però no un terreny agrícola)

17. Reble: és el conjunt de pedres menudes que es recull quan s’adequa o s’aplana el sòl. Suposa un destorb per a feines en què s’ha de plegar el producte de terra. El rebre dintre de la solada impedeix la bona recol·lecció de l’oliva, per exemple. A voltes, la quantitat de rebre acumulada pot ser notable, a la vegada que les pedres poden ser de mides diverses i fins i tot més voluminoses. En altres àmbits, referents a feines de construcció, té un ús una mica diferent ja que les pedres en qüestió serveixen per a revestir forats de parets.

18. Mesar. un arbre “mesa” quan fa la seua brotada. Una bona mesada a la primavera se suposa que ha de ser força important de cara a tindre una bona collita, tot i que aquesta depèn de molts més factors, sobretot climatològics. La mesada dóna també una gran bellesa estètica a l’arbre. En el cas de l’olivera, la mesada sorgeix amb el grifonet i  la mostra posterior que han de donar el fruit. Dóna goig arrencar una rama menuda que ha mesat, el brot necessari perquè l’arbre doni rendiment. És una paraula pròpia del català nord-occidental, molt usada per la gent del camp i els pagesos de l’oliva en especial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!