Emigdi Subirats i Sebastià

Nascut el 1845, l’Antoni Adami era fill d’una  família amb llargues arrels alguereses. De caràcter afable i alegre, destacava per la seua  fina ironia, de la qual ha quedat impresa la seua escassa obra literària. Tenia uns bons coneixements sobre la història. El fet de conèixer l’Eduard Toda el va influenciar de debò, ja que li va donar a conèixer el món de la catalanitat, amb la qual cosa va reviure tot un seguit d’ideals que el portaven a una mena d’Ítaka personal, Catalunya. Llavors, va esdevenir un entusiasta catalanista i va afiliar-se a l’Agrupació catalanista de Sardenya, de la qual en va ser un fervorós activista.

De jove, va endegar estudis d’enginyeria, els quals va deixar inacabats per tal de  dedicar-se a la indústria familiar de “cerieri”. Destacarem el seu paper com a bibliotecari de la biblioteca comunal. Joan Palomba valora altament la seua feina de la següent manera (Tradizione e usi di Alghero):

Nella quale cercó di riordinare tuta l’intera bibliografi storica-letteraria e linguistica riguardante la Sardegna. Alla costituzione di questa biblioteca avevano contribuito largamente vari antenati de famiglia, specie Carmine Adami, teologo, canonico, che donò alla Biblioteca tutta la sua, seconda en Sardegna, dopo quella del Baille di Cagliari, e il Comune, grato, la intotolò al suo nome.

En l’àmbit de les lletres, va composar diverses poesies satíriques des del més pur voluntarisme. Mai no va ser considerat com un poeta prometedor, però en va publicar en diversos rotatius sards i catalans. Al Calendari català de 1888 es fa una referència a la seua persona com a un dels poetes novedosos que havien entrat al panorama atalà provinents de l’Alguer. Hem de fer esment d’un sonet dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, en motiu de la seua mort, que va publicar l’Acadèmia de Bones lletres de Barcelona. Se li atribueixen altres poesies de caire satíric com Lo xapador que’s queixa de son estat, encara molt coneguda  a l’Alguer perquè va ser musicalitzada, o la popular Lo Canonge bona nit, de la intencionalitat de la qual ens en fa cinc cèntims Pere Català i Roca, en el seu llibre monogràfic dedicat a La Palmavera.

Segons sembla escrita en col·laboració amb el seu familiar Gaietà Adami, secretari municipal. L’argument se sustenta en el robatori comès l’any 1875, al canonge Sannino, per uns amics seus que del galliner li furtaren vuit gallines… i el perjudicat en denuncià dotze!

Adami és el menys famós i menys prolífic de tots els impulsors de la segona renaixença algueresa. Va traspassar l’any 1915 a l’edat de 70 anys. La seua personalitat va rebre al propi camp sant unes sentides paraules d’un jove membre de La Palmavera, Ciprià Cipriani:

Non ti abbiamo seguito fin qui e ti seguiamo ancora col pensiero piu in lá, in quel mondo dove la tua anima già riposa (hanno bisogno di una pace divina le anime pure!), accanto alla tua amata consorte che hai adorato come si adorano solo le cose sacre; e ti abbiamo seguito, sicuri che il tuo e il di lei sguardo somo oggi santamente rivolti ai tuoi fratelli, ai parenti travagliati da dolorosa e tormentosa angoscia, agli amici, a tutti ed anche, sí, al tuo popolo che ti amava.

LOS CATALANS DEL ALGUER EN CERDENYA

Encara que molt lluny, y monts, valls y marina
Scparin les dues terres que lliga afecte anlich,
Com fills d’ una matexa tendra mare llatina
Son nostros los grans homens del vostra cel tan rich
Haguerem volgut esser presents a la gran festa
que Barcelona ilustre consagra en Verdaguer.
Y ofrir en sua memoria una, si bé modesta
Ab nostres mans tixida corona de Ilorer.
Ma si en tal festa hi falta nostra pobre persona
De cert el vot no hi manca del nostre cor germá;
Y’l pensament que corri tot dret a Barcelona
En aquell día nostre salut vos portará.
Ditxosa Catalunya que entre tos fills gloriosos
Lo gran poeta vantes Jacinto Verdaguer!
Del sol de Vallvidrera als resplandors hermosos
Tambe en  gaudeix ta filla, la catalana Alguer.

LO CANONGE BONA NIT

Lo Canonge, bona nit,
les gallines eren vuit
i no dotze com ha dit.

Se són preses del corral
del canonge teologal
i eren grasses no hi ha mal

I si no hagués fet remor,
fins lo lladre del capó
Se fora vist al fogó.

Canonge lo rengratziem
i altra volta, si podem
les demés li llevarem.

Qui bellesa de gallines?
pareixeven a vuit nines
i lo vi corria a tines.

Ha vingut lo delegat
i aqueix fet ha declarat
de furto qualificat.

Mes amunt havem begut
del Canonge a la salut,
i qui plora ja ha rebut.

LO XAPADOR QUE’S QUEIXA DE SON ESTAT

Abans d’entrá en ciutat
escutinem unpoch los borceguins
amba tanta aygua que n’ha debaixat.
La terra es tota fang.
ni travigar se poden los camins.
Ja l’Alguer nostra és sempre estat així:
quan se posa a fer sec, s’encén la pedra.

Si las aixetas Déu comená a obrir;
do las tancar no se recorda més,
Y tot a dany del pobre que viu de la jornada.
Ay qui temps, qu qui vida desditxada.
L’home es ver que en aqueix mon
Ddias de be mai no troba.
Màxim si es tallat a proba

viura sempre amb la tinya.
te posas a plantar vinya?
te la pren la malaltia:
si te munta la mania
de llençar un poc de forment.
Si no’l mata l’aygua o’l vent
li fa mal lo tiribirqui.

Y aixo en terra l’home fiqui
per ferlo desesperar
Pobre iaio sempre dieva
no era així lo temps antic.
mancari u no fossi ric
pobre en terra no era mai.

De aliments se’n feia assai
lo forment a mig escut
mai havia ell conegut
lo vi car més de a vintina.

per un rial una gallina,
i la cal fins a sisè.
Ara en canvi hi vol un bé

Lo comprar tan sols lo pa.
Mes si enguany me va bé lo forment,
vull posarme a fer esparany.
i així anant de guadany en guadany
dels massaios més rics me riuré.
Vull comprarme una vinya, un palau,
las vellesas las vull passar bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!