Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

31 d'agost de 2019
0 comentaris

Paraules ebrenques (2)

7. Escarrar. És una activitat agrícola mitjançant la qual es fan caure certs fruits dels arbres, com és el cas de les olives. En els conreus tradicionals s’usava una canya americana prou gruixuda (i que no fos trencadissa) per donar cops a les rames, que és l’acció veritable d’escarrar. No és una activitat fàcil, l’escarrador ha de ser hàbil, contundent amb el cop, i col·locar-se en llocs estratègics de l’arbre per tal d’aconseguir un bon rendiment amb la seua feina. També ha de tindre bon ull i no deixar-se massa productes a les rames. Avui dia s’utilitza una escarradora elèctrica, atès que la feina ha canviat un munt!
En altres tipus de conreus com el panís (blat de moro en català occidental) també s’escarra, però en aquest cas l’acció significa separar el gra de la part interior no aprofitable.

8. Valona. És tracta d’un marge de forma circular que es construeix al voltant de la soca d’un arbre (especialment de l’olivera) per tal que tingui més terra al seu abast. Està pensada per a ajudar a la retenció de l’aigua, fet que hauria de permetre tindre més producció. En un altre àmbit, li aporta una gran bellesa estètica atès que hi ha valones molt ben elaborades, fetes per les mans de picapedrers “veritables artesans de la pedra”; d’altres, es fan més a correcuita, òbviament . Una valona també, en bona part,  impedeix que sorgeixin els pollissos, uns elements  bords que creixen per tota  la soca i s’engoleixen part dels adobs i dels minerals que alimenten l’arbre.

9. Pollís: Rebrot perjudicial que surt a una soca vella d’un arbre, el qual li va xuclant tota la saba. Solen sortir en conjunt i en un número considerable, amb la qual cosa s’usa el nom en plural: pollissos. Fer els pollissos o espollissar és la feina d’arrencar-los amb l’ús d’una aixadella o d’un xapo, cas que siguin més grans i més durs d’arrencar. Cas que no s’espollissés abans de la collita, solia haver molta dificultat per poder plegar les olives a redós de la soca, a part d’haver perjudicat l’arbre. Els pollissos tenen l’aspecte de rama borda, alhora que creixen en un gran nombre. Si s’espollissa quan són tendres, la feina a realitzar és bastant més senzilla. Si no s’ha espollissat, es dóna la sensació de deixadesa o d’abandonament de la finca, ja que estèticament és una imatge lletja.

10. Fer llata. Les fulles tendres de la palma (pronunciada “pauma” vora l’Ebre), coneguda com a margalló en bona part del domini lingüístic,  l’única palmera autòctona europea que creix a les vessants més assolellades de les serres, s’han utilitzat tradicionalment per elaborar cabassos, graneres, estores, pinzells,  sàries, etc. Aquesta artesania de la llata havia estat  ben present als nostres pobles i ha esdevingut una activitat complementària per a l’economia de subsistència dels llauradors i ramaders, a més d’una manera de fabricar nombrosos estris necessaris per a la llar i les tasques agrícoles, on s’utilitzava una matèria primera que podien aconseguir fàcilment de l’entorn natural. El procés començava a principi de l’estiu per aprofitar els nous brots  i per facilitar-ne l’assecat que durava de 20 a 25 dies, on calia anar girant les palmes. Després s’assecaven a l’ombra, amb la qual cosa es quedaven verdes, i després les posava al sol per emblanquir-les. Ensondemà començaven a embrinar, tasca que consistia a separar els brins o segments estrets en què es divideix la fulla de la palma. Després només es tallava el peçó i les palmes ja es quedaven soltes. Calia ablanir-les amb aigua abans de començar a fer la llata, trenant-les fins aconseguir un rastre, la longitud del qual es mesurava en braces (distància entre les dos mans amb els braços estirats en forma de creu). Finalment, es cosia el rastre amb l’agulla de cosir barxeta, utilitzant les palmes més llargues. Per afegir-li anses s’usaven les agulles d’ansar.

Resultado de imagen de barcellaResultado de imagen de cabàs de dos barcelles

11. Barcella. Una barcella és una antiga mesura de capacitat per a gra (o grans), que equivalia aproximadament a la sisena part d’una quartera (en olives, a redós de 80 litres), tot i que tenia un valor variable dependent del lloc. Era usada particulament a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià i arreu de les Terres de l’Ebre. S’utilitzava molt especialment per classificar els cabassos elaborats amb palma, els quals solien ser de barcella, barcella i mitja o dos barcelles, que eren ja de gran dimensió.

Resultado de imagen de espigolar

12. Espigolar. És l’acció d’arreplegar fruits d’aquí i d’allà. S’espigolen els fruits que han quedat al camp després de la collita general. S’utilitza un cabàs de barcella per anar plegant les olives, garrofes o ametlles que han quedat escampades normalment per la “furana”, fora de la solada. En  època dura de penúries màximes com la postguerra, fins i tot alguns propietaris deixaven als camperols o a captaires fer la feina d’espigolar els quatre fruits restants per tal que es poguessin guanyar quatre rals. Era una tasca pesada en la qual les persones que espigolaven havien d’anar acotxades. Per omplir el cabàs necessitaven tot el matí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!