Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

21 d'agost de 2019
0 comentaris

Literatura algueresa (5): Ignasi Pillito

L’Ignasi Pillito era l’arxiver de la principal ciutat de Sardenya, Càller, durant la segona meitat del segle XIX. Era un gran afeccionat a la història, que havia llegit i estudiat abastament documents importants referents a l’illa sarda i la seua històrica vinculació amb la Corona d’Aragó. Va irrompre sobtadament en l’àmbit de la catalanitat literària per mitjà de la seua participació als Jocs Florals de Barcelona de 1864, en la memòria dels quals es feia la següent i significativa referència:

Aquí acabaria nostra memòria si no haguéssim de fer especial esment d’algunes notícies sobre el  Consolat de Mar, que ens ha enviat el Secretari de l’arxiu de Càller, a Sardenya, D. Ignasi Pillito, el treball del qual, pel motiu de venir firmat, no pot entrar en concurs, i el Consistori ha acordat remetre’l a la Reial Acadèmia de Bones Lletres d’aquesta ciutat. 

Pillito havia après el català literari mitjançant l’anàlisi de documents. El seu estudi va haver de ser eleminat perquè anava signat. Tanmateix, va causar sensació, va forçar un interès inusitat per l’Alguer, per la qual cosa va ser públicat íntegrament per la revista Lo Gay saber, (corresponent al 30 de juliol de 1869), justament ara fa 150 anys. Es titulava “Consolat del mar”, i incloïa una interessant anàlisi històrica sobre el seu origen i la seua importància durant segles arreu de la Mediterrània:

Las cultas nacions d’ Europa de la mateixa manera que se disputaren moltas institucions pera crexer sa propia gloria , fortement se disputan lo primal del Consolát de Mar, que certament es una noble producciódel genere humá. No han mancát en Italia alguns que se esforsaren en probar que origent del Consolát de Mar se referesca als Pisans. Altres ab documents de poch valor han pretés deurerse atribuirne lo merit als Genovesos. Ni ha faltat qui lo ajutjasse á Amalti ahont han tingut los natals las famosas titulas antalfitanas. Jo, pero ab lo comú dels historiadors , adherents sols ab açò que la historia nos informa ; y que fins ara no se ha pogut suficientment probar en contrari , tenim que la institució del Consolát de Mar se deu reconeixer de los Barcelonesos, que ab las Ileys maritimas fins de una remota antiquitat ne han fet compilació , y especialment despres del mil

Un dels principals patricis de la Renaixença, en Manuel Milà i Fontanals, va ser l’encarregat d’endegar un interessant epistolari amb l’arxiver sard per tal d’aprofundir en la catalanitat passada de l’illa, i molt especialment pel fet lingüístic alguerès.  En la carta de resposta que envià Pillito els feia sabedors de la informació pertinent:

La lingua catalana in Sardegna è conosciuta solamente nella città d’Alghero, ove tuttora vien parlata da tutti come lingua propria fin dal 1354 […]. Ora però la lingua è molto corrota [sic] ed adulterata, ne havvi alcuno che sia capace a scriverla correttamente. La lingua che io ho usato nel mio scritto diretto al Consistori dels Jochs Florals nel 1864 è la più pura. Io l’appresi non dai miei genitori o dai libri catalani, ma colla frequente lettura e transcrizione [sic] dei più antichi documenti aragonesi esistenti in questo Archivio di Cagliari fin dal 1323 […]. Il volgo di Cagliari non la parlò mai e perciò non ci rimasero canzoni.

El descobriment de Pillito no va caure en el pou de l’oblit, ja que va despertar una gran il·lusió i va endegar el camí de descobriment de la catalanitat de l’Alguer. Com a exemple, el rotatiu La Veu de Catalunya (corresponent al 7 d’agost de 1922) publicava un article titolat “Manuel Milà i Fontanals i els seus amics”, en el qual es feia esment dels grans impulsors de la Renaixença, així com es feia esment de la importància de l’estudi de Pillito que va marcar profundament l’ideari dels intel·lectuals catalanistes.

Assenyalem un detall particular, una carta italiana de l’Ignasi Pillito, des de Càller (Sardenya), ens dóna noves del català que es parla a Alguer. i d’aquesta ciutat. En Josep Frank, en algunes, redactades en ca talà. ens dóna dades gramaticals folklòriques i ens explica l’emoció que experimenten els seus paisans en llegir el català d’El Gai Saber

El sard Ignasi Pillito va ser el pioner. La seua tasca va permetre que s’endeguessin tot un seguit de contactes entre alguns literats catalans i algueresos. Dos escriptors en particular: Josep Frank i Joan de Giorgio Vitelli varen publicar poemes en publicacions catalanes i varen fer reviure molts ideals compartits.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!