Les meues estrofes petrarquesques (9)

Pels Pirineus, en un país d’encant,
nostre parlar agafa gran alé,
amb fermes veus l’accent va ressonant,
en català, com és de menester.

Indret de serra, amb uns bonics paisatges,
per fer comerç, preu baix com a reclam,
eixa terra llueix belles imatges
xic univers, de Sant Julià a Encamp!

Pas de la Casa, marca terra francesa,
A l’Engordany, aigües molt naturals.
I a la Massana, les flors del paradís.

Canillo s’alça, amb tota sa esveltesa,
i amb afanys, Ordino cultural,
Santa Coloma, completa tot l’encís.

Terra ibera, fèrtil i adobada,
-a la muntanya, amb regust de bon vi-,
prop de la llera, es veu ben conreada,
l’Ebre la banya, com son millor amic.

Al Priorat, els ceps broten ben verds;
vora Tortosa, el riu s’eixampla amè;
pel Maestrat, els prats tostemps ben gerds;
ben saborosa, la seua fruita esdevé.

Ilercavona, la tribu ancestral;
-moneda bona, poble comercial-,
de noble estirp i cultura arrelada.

Al Castellet, dos torres colossals,
al turonet, Remei poblat lleial!,
ressons d’ahir, que ens han deixat petjada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *