Les meues estrofes petrarquesques (7)

Són uns colors, són tot un sentiment;
més de cent anys, d’un club cosmopolita;
el nostre cor, tostemps el té en ment,
en un instant, el seu himne recita.

Nostre fervor, és ànim permanent;
-els desenganys, futbol capitalista-,
i mai no es mor, la passió fervent,
amb tants afanys, res sembla logicista.

Amb tants calés, l’esport s’inhumanitza,
i molts culers, saben com es cotitza,
sense sentit, se’n van els milions.

Aquest Neymar, cervell del tot simplista,
Amb cor en mà, “compra imperialista”.
En un sol crit: “n’estem fins als collons”.

Llustrosa nit, amb música d’orquestra,
adults que dansen, llurs passes ben marcades;
A l’esperit, moltes ganes de gresca,
mai no es cansen, ballen acompassades.

Festa major, setmana anhelada,
eixos moments, de clima desimbolt,
sense temor, la gent alliberada,
bells moviments, que pots gaudir ben solt.

Jorns genials, festa ben catalana,
res no és igual, cada vila és ufana,
i ben mudats, tothom que balla xala.

Som prou cabals, la gaubança agermana,
sense cap mal, la disbauxa ens demana,
la joia és gran, el veïnat s’eixala.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *