Literatura algueresa (2) Bartomeu Simon

Joan Armangué és l’autor de “Llengua i cultura a l’Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon”. Aquest estudi extens i acurat ens descobreix la figura d’un literat i polític alguerès que va conrear la llengua pròpia en un període de cert reviscolament de les parles populars arreu d’Europa. Paradoxalment, als territoris de l’antiga Corona d’Aragó s’havien aplicat els Decrets de Nova planta de 1717 que promovien l’homogenització lingüística i cultural, amb la prohibició de l’ús públic i literari del català.

Don Bartomeu Simon va nàixer a l’Alguer el 24 d’agost de 1734. Era de família d’origen genovès que s’havia traslladat a Càller prèviament per raons polítiques. Va cursar els seus estudis elementals  a l’escola de Sant Miquel d’Alguer. L’any 1749 va estudiar  filosofia amb el pare Jesuïta Joan Pere Oppe, posteriorment va estudiar a l’escola Canopolè de la veïna població de Sàsser.  Als 20 anys es va llicenciar en dret per la Universitat de Sàsser, ciutat on va treballar com a advocat.

Va contraure matrimoni el 1758  amb Magdalena Delitala, emparentada familiarment amb el marquès de Sedilo, i filla del famós bandoler Gerolamo Delitala. La família Delitala pertanyien a l’aristocràcia sarda molt poderosa, molts dels seus membres s’havien implicat en tèrboles conspiracions polítiques. No va gaudir d’una relació feliç, ben al contrari els lligams de parentesc amb aquesta  família li va causar molts problemes.

El 1761, va ser escollit censor local pels consellers de la ciutat, càrrec que va ocupar durant 6 anys, fins que  va ser nomenat subdelegat patrimonial de l’Alguer. Semblava que estava destinat a tindre un important paper polític, però va rebre acusacions de ser un jacobí, i amic de Joan Maria Anjoy fet que li va costar la carrera politica. 

Va tindre una vida molt moguda, fet que no li va impedir la realització d’una interessant carrera lletrada. Va escriure nombroses composions líriques en llengua catalana, llatina i italiana. Especialment coneguda és una mena de cançó, que va dedicar a l’arribada a Sardenya del rei Carles  Manuel IV.

Va morir a la seua ciutat natal el 13 d’abril de 1817.

(Diversos poemes extensos seus van ser publicats a l’Antologia Sulle orme dei versi. Camí de Versos, a cura de Nicola Tondo, Alguer Panoramica Editrice 2004)

Per lo naixement del senyor

Muda vestits i deixa-te

Deixa-te anar de plor

No és temps de fer més llàgrimes

Ni penes tendre el cor.

Passats se’n són los fúnebres,

Los dies obscurs i negres

Ara convé entretendese

En coses més alegres.

Vengut ja és, té vull diure,

pàtria estimada mia,

lo temps que amb impaciència

pregaves nit i dia.

Vengut és, si vols creure,

Lo temps de naixement,

En que lo cel i terra

Gosa el major content.

I així deixa el silenci

I canta los barandons

Si vols, amb bella música,

Menjar ansa i torrons

Que esperes, car pàtria,

Que esconsolada i trista,

Amb sospirs i titios

Fas la més negra vista?

Ja tu també coneixes

Que l’home sol desitjava

Eixir-ne ara per sempre,

De l’esclavitud en què estava

I pués aquest és dia

De tota felicitat,

Dia que al Cel encara

Igual no s’han provat.

Mira com pareix l’ària

Amb nova alegria

Composa i ben riquíssima

De bella tapisseria.

Mira-te en aquella càmera,

Tots los del Cel davallar,

Per glòria excelsa d’un Déu

Que s’és volgut humanar.

Mira-te en fi quant pots veure

En lo diví naixement

Tot és espant i miracle

Que turba lo enteniment.

Mira-te les orenelles

los xarlots i les vergies

com van en carca de plomes

per fer lo llit al Messies.

Mira per fi los volàtils

Quants Déu al món n’ha creat

Com tots són posats de festa

Perquè lo Jesús és nat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *