Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Remors vivents, cadències llunyanes,
sanes vesprades amb músiques d’antany,
En moviment, persones ben ufanes
amb animades dansades de mil anys
Vola el temps allà per les alçades!
Reviu l’estel amb lletres de corall.
Visques cridem, senyeres voleiades,
Regust de mel, els jorns sense treball!
Obrim el pas, caminant per senderes
Fem un repàs, mirades redemptores,
El dolç anhel d’instants del tot joiosos.
Com ja veuràs, anem trencant barreres
Esguards humans, imatges reptadores,
Com caramels, sabors del tot gustosos!
Faig l’esguard envers les aus en vol,
fugaç instant amb clarors matinals.
llueix el blanc, quan tot el cel es mou,
tot va passant, tot sembla prou usual
Sento els mots, alguns sons de campanes,
s’esmuny el temps, cerco tot l’univers,
Sorolls remots, persones ben ufanes.
Anem ensems, de pressa passa el temps.
Perdut al bosc, frondosos arbres verds
destí forçós, vénen uns aspres vents
absent de gent, remembro el carrer.
Molt xafogós, el jorn en breu es perd
quan es fa fosc, el vol ja queda inert,
cal ser valent, ens és de menester.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!