Les meues estrofes petrarquesques (3)

Remors vivents, cadències llunyanes,
sanes vesprades amb músiques d’antany,
En moviment, persones ben ufanes
amb animades dansades de mil anys

Vola el temps allà per les alçades!
Reviu l’estel amb lletres de corall.
Visques cridem, senyeres voleiades,
Regust de mel, els jorns sense treball!

Obrim el pas, caminant per senderes
Fem un repàs, mirades redemptores,
El dolç anhel d’instants del tot joiosos.

Com ja veuràs, anem trencant barreres
Esguards humans, imatges reptadores,
Com caramels, sabors del tot gustosos!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Faig l’esguard envers les aus en vol,
fugaç instant amb clarors matinals.
llueix el blanc, quan tot el cel es mou,
tot va passant, tot sembla prou usual

Sento els mots, alguns sons de campanes,
s’esmuny el temps, cerco tot l’univers,
Sorolls remots, persones ben ufanes.
Anem ensems, de pressa passa el temps.

Perdut al bosc, frondosos arbres verds
destí forçós, vénen uns aspres vents
absent de gent, remembro el carrer.

Molt xafogós, el jorn en breu es perd
quan es fa fosc, el vol ja queda inert,
cal ser valent, ens és de menester.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *