Les meues estrofes petrarquesques (2)

LES MARAGDES

Tostemps somio amb molt verdes maragdes
-perles formoses, capvespres de calor-,
les llums de nit, lluna amb grans llampades,
forçant l’amor, empelts de passió.

Nombrosa sorra humida per les platges,
-creixen les roses, colors encisadors-,
Res no s’esborra, l’encant dóna coratge,
ben amoroses, conserven llur olor,

El vent s’altera, s’irrita fort el mar
-altes onades, abrandat oceà-.
Llargues recances d’eixos somnis perennes,

En faig bandera, la sal fa somiar.
Moltes vegades, m’aturo a pensar,.
En les vacances, romanen ments serenes.

 

LA SIRENA

Amb son alé, el cabell despentina,
aquest bon vent em refresca la cara,
com un saler, regust de la marina,
em fa content, car m’omple de gatzara.

Vaig cap al mar, la brisa m’encamina,
xafo l’arena, calenta i mullada,
i per atzar, la dolçor s’aproxima
Una sirena, amb sa veu recreada.

Ella em diu, ens cal morir d’amor,
llavors somriu, s’obre mon horitzó
com un imant s’aferra a la tendresa.

Llavors reviu, el somni de passió,
estic captiu, car ja no em sento jo,
la faig amant, i em fonc amb sa bellesa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *