Les meues estrofes petrarquesques (1)

BARÇARUNETA

Tons bastions,  bella Barçaruneta,
ressonen  veus, heroics els temps passats,
Versos ben bons en dolça cançoneta,
esperits seus remembren els afanys.

Ciutat de guaita de cara a la marina,
en les torrasses emplaça son destí,
a voltes salta una lleu brisa fina,
i de les basses olor de romaní.

Ha estat la casa d’alguns nobles literats,
uns bons cantors en llengua catalana,
un gran honor ser de mare romana.

Bella criança en eixos verds prats,
reben lloança qualques versos  rimats,
la parla d’or tothora ens agermana.

L’EBRE

Prudent s’atansa, navega al descobert,
va fent camí amb son rostre serè.
el camp  amic comana l’enciser
adob de casa per a romandre verd.

Fèrtil  natura que tothora es bressola,
el cel llueix ben blau en dolça rima,
l’ocellet creix amb son vol d’ala fina,
blavor ben pura quan el cant  s’enarbora.

Rega el canyar mentre un instant s’atura.
enginy ben clar que fa la frescor pura,
i pren arrel en eixos bells moments.

Canten cardines llurs sons dolços i bells,
per les salines fan  niu milers d’ocells.
regust de mel amb cants eficients.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *