El nostre professor de sempre, Manuel Pérez Bonfill

Manuel Pérez Bonfill ens deixava el 19 de juny de l’any passat als 91 anys. El seu traspàs ens va agafar de sorpresa a tothom atès que va romandre ben lúcid fins al darrer moment. Tanmateix, el mateix dia del soterrament ja va sorgir un homenatge literari espontani que va tindre lloc a l’Espai Vergés del parc municipal Teodor González. Allí ja vam anar llaurant el gran homenatge institucional que li arribaria al mes de setembre al saló de plens de la seua ciutat natal, amb la presència de l’exconsellera Laura Borràs, tota una autoritat lletrada als Països Catalans.
El nostre professor va poder veure plasmats en vida tot un seguit de reconeixements ciutadans que el van fer molt feliç. La Fira literària Joan Cid i Mulet va ser l’escenari de revifament de la seua figura durant la primera dècada d’aquesta centúria. A partir d’aquí, va rebre la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, es va reeditar part de la seua obra, van veure la llum dos apunts biogràfics seus, i es va celebrar un fastuós any d’activitats per celebrar el seu 90è aniversari. La biblioteca de Campredó va passar a portar el seu nom, es va realitzar un sentit homenatge universitari (UOC, UND i URV), i va ser nomenat fill prelilecte de Tortosa. El bloc “Els noranta de Manolo” fa cinc cèntims de les nombrosíssimes activitats d’un any lletrat en majúscula.
Home de teatre, poeta simbolista, narrador excels, crític literari, professor de llengües, va deixar una notable petjada intel·lectual i literària vora l’Ebre. Hi ha un llarg nombre de persones que ens considerem deixebles seus, que vam aprendre del seu llegat i que volem aprofundir en l’estudi d’una obra excelsa.

El proper dimecres 19 de juny tindrà lloc un gran homenatge a la figura del nostre professor de sempre. Serà al carrer de Hemingway, a l’eixample tortosí. Un indret molt adequat ja que recorda el darrer recull narratiu del mestre, “Hemingway, prosas de Manuel Pérez Bonfill”, que aplega contes, articles periodístiques i epístoles en castellà. Ell era professor de llengua i literatura castellanes, tot i que la seua gran passió era la llengua i literatura catalanes. També pel fet que hi ha el refugi del conflicte bèl·lic del 36-39, que ell, xiquet de la guerra, definia com a incivil; i just al darrera de l’antic cinema Fèmina, història viva de la ciutat.

Recitacions i interpretacions, narracions i lectures, música i ball, totes les arts s’apleguen a redós d’un savi enciclopèdic que sabia enraonar sobre gairebé tot. Era un fervorós barcelonista (religió futbolística) i un abrandat ideòleg del proletariat, també un culte escriptor i un amant igualment fervorós de la dansa. Tot plegat construïa el seu univers personal, carregat d’enginy i amb una intrínseca aportació cultural com a eina essencial de transformació social.

Conjuntament amb l’amiga Dolors Queralt, la regidora de cultura de Tortosa fins a aquest mes de juny, vàrem planificar un seguit d’activitats de reconeixements d’aquest mestre entre els mestres de les nostres lletres. Anys després, braç a braç amb Ricardo Gascón, Jordi Duran, Manel Ollé i Jesús M. Tibau, entre molts altres, vàrem fer factible que una gran personalitat esdevingués profeta a casa seua. La biblioteca Marcel·lí Domingo, Omnium Terres de l’Ebre, el Consorci de normalització lingüística, les universitats nostrades, el consistori tortosí, l’Ampa de l’institut, Soldevila, varen saber estar a l’alçada del que el gran professor lletrat mereixia. Un any després del seu traspàs, tornarem a honorar-lo. Si Vicent Andrés Estellés és el poeta del poble al País Valencià, Manuel Pérez Bonfill és el nostre literat del poble de la riba final de l’Ebre.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *