Al poeta del Harlem Renaissance, Langston Hughes

I la pell esdevé emblema de lluita plena,
-fosca i dura de tants somnis buscats-,
una lluita que no s’atura en un món d’espina
on no compten ideals de fermesa i dignitat.
Cerco eixe moment en què ningú serà enviat
a la cuina per sa pell enfosquida,
per tenir la butxaca buida o plena de papers
esgroguits mancats de cap legalitat…
La legalitat dels homes que se serveixen
de lleis infames per acumular argent.
La llei de lleis escrita per la pell esblanquida
que no reconeix imatges d’angelets obscurs.
Però tu ets Amèrica, i rius i somrius,
i algun dia proper seuràs a la taula ben parada
dels somnis de tots els temps, els més preuats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *