El meu Emili Bonet (5)

Sempre m’agrada repetir que la faceta artística primordial de l’amic Bonet va ser l’escultura. Crec que és un dels grans escultors catalans de finals del segle XX i començament d’aquesta centúria. Agafaré frases que vaig incloure a la meua biografia de l’artista amposti per descriure aquest art.

Les seues obres escultòriques són bàsicament figuratives, tant les que prenen un sentit acadèmic com les que corresponen a la investigació de noves formes plàstiques. Si bé pretén crear un art realista cent per cent, busca uns paràmetres que s’endinsen més enllà de la realitat, ja que es preocupa pel volum i per l’expressivitat, encara que se’n surt de la realitat ja que creu que ne qualsevol dels estils l’artista ha de transmetre a l’espectador tota la càrrega emotiva que ell sent. Aleshores, en aquest llenguatge figuratiu en què inscriu la seua escultura deixa créixer un doble vessant: una exquisida sensibilitat amb la figura de la dona, i el caràcter surrealista que prenen nombroses de les seues escultures impregnades d’un especial caràcter simbòlic. Figuració, la seua, que en l’escultura fa dintre d’un academicisme de signe mediterrani, una mica sensual, arrodonit en les formes i en els volums.

El seu material predilecte és el bronze. Ha treballat però molts materials diferents: l’argent, la fusta, el marbre, etc, dels quals considera que el més difícil és aquest darrer. Segueix un criteri creatiu molt ben definit ue el porta a moure’s tothora amb una total llibertat, per la qual cosa asssegurava que li era igual realitzar escultures per encàrrec o per criteri propi, perquè seguia la màxima de la llibertat d’expressió de què ha de siposar l’artista. Aquest ha de tenir imaginació suficient per interpretar correctament la idea proposada en cada moment.

Treia pit quan expresava que Amposta portava el camí de ser un exemple en el fenomen escultòric. De fet, la ciutat ja disposa de motes escultures emblemàtiques: Homenatge a Amposta, Pagesa ampostina, Camperols , Homenatge a la pagesia, Tu i  la música, i Maria Cinta, el gran homenatge a la seua dona al panteó familiar. les quals son tot un referent.

Ha deixat inacabada una obra espectacular: homenatge a Catalunya, està formada per un cap al revès amb una mitja figra de dona que representa Catalunya, mentre que als laterals es dexien veure unes arrels llargues i profundes que vénen a representar la llarga història nacional, d’un pais que ve de llny i que té la cultura autoctona molt ben arrelada.

L’escultura urbana era la seua gran passió. Va treballar per difondre-la, Amposta era el seu lloc on expressar el seu talent escultòric.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *