Un poema més

Un pensament tenaç i lleuger
inundava el sentit de l’existència.
Una mirada pròpia d’un ésser
amb plena consciència de la vida.
Una xerrera innata que delata
el quefer quotidià mancat de consistència.
Un apressurat caminar envers horitzons
arrelats a una terra frondosa i fresca.
I tu … I jo… en eixa lluita infinita
que supera barreres en dolça complaença.

L’innat pensament de tot plegat

enllaça camins de vertaders emblemes.

Renaix tot i arreu d’un univers

que ens fa crèixer a redós de l’esperança.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *