Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

10 de juliol de 2019
0 comentaris

Un poema més

Un pensament tenaç i lleuger
inundava el sentit de l’existència.
Una mirada pròpia d’un ésser
amb plena consciència de la vida.
Una xerrera innata que delata
el quefer quotidià mancat de consistència.
Un apressurat caminar envers horitzons
arrelats a una terra frondosa i fresca.
I tu … I jo… en eixa lluita infinita
que supera barreres en dolça complaença.

L’innat pensament de tot plegat

enllaça camins de vertaders emblemes.

Renaix tot i arreu d’un univers

que ens fa crèixer a redós de l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!