Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

9 de març de 2019
0 comentaris

El meu Emili Bonet (3)

Emili Bonet va ser un excel·lent lector. Sempre solia tenir diverses lectures entre mans, les quals li van aportar un bon nivell cultural. La seua afició a l’escriptura va arribar, doncs, a partir d’aquesta cultura lletrada que el món de l’art li va apropar.
Als anys 1960, va rebre el seu primer premi literari al tradicional concurs del Casino ampostí, tota una institució entre les famílies més adinerades de la ciutat del Montsià. Un dels membres del jurat era Sebastià Juan Arbó, el novel·lista per excel·lència del Delta de l’Ebre, que es va encarregar de dinamitzar aquest certamen literari per la festa major d’agost. Era un moment d’escassa producció literària, a Amposta calia destacar els poemes en català del mestre Antoni Llompart, i poquíssima cosa més.

Durant aquells anys va entaular una molt bona amistat amb Josep Ferré Royo “Pep Soquet”, un dels grans impulsors del teatre ampostí que va realitzar una extraordinària carrera com a guionista “script” a Madrid, de la mà del cineasta tortosí Rafael Sàlvia. Van tirar endavant les típiques pel·lícules dels anys 1960 conegudes com a espanyolades: La Gran familia, la tonta del Bote, Las Chicas de la Cruz Roja, etc. Anys després Bonet va il·lustrar llibres de poemes del seu amic Pepe, probablement l’ampostí del món de la cultura amb qui més relació va tenir.

Durant aquesta mateixa dècada dels feliços 60, va coordinar la revista “Amposta circular de información”, el primer rotatiu de la postguerra a la ciutat. Li va donar un alt toc cultural amb seccions destinades a art i a llibres. Ell dissenyava de manera manual aquesta publicació quinzenal, fet molt remarcable ja que li donava una alta categoria. També hi aportava un dibuix signat en cada edició, que deixaven un segell molt particular. Va publicar nombrosos escrits dedicats a la cultura ampostina i a personatges importants de la vida pública com el futbolista local Manolo Batalla, que aleshores jugava amb el Pontevedra a primera divisió

Ja en la seua època de maduresa, es va aficionar al món del vers. Va ajuntar-se amb un grup de poetes amateurs de l’Ebre i va publicar un llibre de poesia, a part d’incloure poemes seus en reculls poètics col·lectius. Aquest fet engrandia la seua capacitat artística. Vinculava el món literari amb arts diverses com a mostra evident d’una persona polifacètica i altament vinculada al procés creatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!