Al meu apunt biogràfic sobre la figura d’Emili Bonet (Amposta 1928-2019), que porta com a títol “Emili Bonet escultor, pintor, dibuixant…poeta”, vaig voler reflectir per damunt de tot la seua faceta com a polifacètic artista. S’havien publicat en anterioritat alguns monogràfics dedicats a la seua faceta com a dibuixant, escultor i pintor. Jo havia de fer un treball diferent, condicionat per les bases del concurs al qual el presentava, que m’obria les portes a la seua publicació.
Vaig endegar el meu primer treball biogràfic d’una manera molt sui generis. Sempre he volgut destacar aspectes importants de la seua infantesa i jovenesa, els quals marquen els quefers del futur artista. M’encata recrear-me en aquest background familiar que comporta moltes vivències que ajuden a configurar la visió global del personatge, per suposat.
Tanmateix, hi ha dos facetes força desconegudes del nostre artista. La primera, la seua afició a la música. Membre de la Unió Filarmònica durant diverses dècades, la popular Fila, les seues qualitats musicals li van permetre obrir-se camí amb diferents grups de l’època. A la vegada, durant el seu servei militar, va poder entrar en contacte amb diferents agents de Barcelona que li facilitaren algunes actuacions en salons nocturns barcelonins. Va poder-se guanyar unes bones pessetes en un moments de postguerra d’alta necessitat. També va conèixer gent influent de l’àmbit artístic i musical, la relació amb els quals va ser molt beneficiosa per a la seua trajectòria artística.
Poc després realitzava els primers enregistraments d’un programa radiofònic a Ràdio Barcelona dedicat al món del teatre i de la música. A Emili Bonet li espurnejaven els ulls quan feia remembrança d’aquest històric programa gràcies al qual va aprendre moltíssim i va conèixer primeres espases de la intel·lectualitat catalana del moment.
En un altre àmbit, a la dècada de 1960, i durant 5 anys, va coordinar la revista “Amposta circular de información”. S’encarregava de compilar els articles, donar-los forma per a la impremta. Sempre solia incloure un dibuix al quinzenal, que el varen donar a conèixer com a un artista de qualitat. Aquests dibuixos signats són l’espill d’un temps, també d’una persona de classe obrera, d’arrel pagesa, que vessava amor pel riu i per la seua ciutat natal.
Emili Bonet, al llarg de la seua vida, estava envoltat d’art. Assegut al sofà de casa, mentre mirava la televisió sempre tenia un llapis i paper per dibuixar. La musicalitat ha estat sempre ben present en tota la seua obra artística. A la tauleta de nit sempre ocupaven un lloc prominent els llibres i les revistes. Un artista 100 per cent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!