Vaig conèixer Emili Bonet i Casanova al tombant del nou segle. Ell era un empresari que regia una empresa familiar de fabricació de peces per a cotxes al polígon industrial d’Amposta. Necessitava estudiar italià per tal de comercialitzar els seus productes amb el país transalpí. Va apuntar-se a les classes matinals de la nostra acadèmia Nessie School of Languages. De seguida vàrem entaular una bona relació atès que podíem enraonar sobre un llarg nombre de temes artístics, literaris i culturals.
Un dia ens va portar tot un seguit de materials gràfics que ens van sorprendre de debò, i ens digué: jo no sé si coneixeu la meua tasca artística. Vàrem descobrir un gran artista polifacètic el qual, gràcies a la seua amabilitat i capacitat dialèctica, vàrem arribar a admirar moltíssim.
Em trobava en un moment d’efervescència literària després d’anys de no haver escrit. Havia publicat la meua primera novel·la, Tomàs Serra, alhora que estava redactant i coordinant el llibre d’història de Campredó. Se’m va ocórrer que una bona manera d’endinsar-me en l’obra del senyor Bonet seria la redacció de la seua biografia. De fet, hi havia un premi de treballs d’investigació que atorgava l’Institut d’Estudis del Montsià a estudis sobre personalitats de la comarca.
Li vaig proposar ser el biògraf. Li va encantar la proposta, i immediatament ens vam posar a treballar-hi. Vàrem passar moltes estones plegats a la seua residència, Vila Maria Cinta, a la zona del Favaret ampostí. M’acompanyava la meua dona, Araceli Aguiló, que gaudia igualment d’aquelles sessions desinvoltes en les quals rebíem informació personal i molts coneixements artístics.
Vila Maria Cinta és tot un museu escultòric. El jardi escultòric, tanmateix, mereixeria una bona catalogació. En el seu interior pots trobar quadres a totes les parets, penjats de manera desordenada, donant prova d’allò que és un artista! No estaven classificats ni en temàtica ni en grandària, l’únic criteri era l’autoria.
Les explicacions sobre la seua pintura ens fascinaven. El seu treball escultòric ens va impressionar. Estàvem convençuts que ens trobàvem davant d’un escultor de primera fila. En propers apunts farem cinc cèntims de la seua excel·lència escultòrica.
Vaig acabar el treball, el qual va ser premiat amb el premi La nostra gent de 2002. Cinc anys més tard veuria la llum. Era la meua primera biografia! A hores d’ara ja n’he completat fins a vuit, però la pionera va ser la d’un grandíssim artista, i bon amic, que va ser Emili Bonet. Nascut l’any 1929 a Amposta i traspassat el darrer dia de febrer de 2019. Tot un home d’art!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!