Un nou article de joventut sobre la figura del mestre, publicat a EbreInformes l’any 1991. Curiosament, anys després em vaig poder encarregar de l’edició d’un recull narratiu del nostre professor al qual vaig titular justament La fira de Sempre!
En acabar la lectura de La Fira de sempre vaig tenir una sensació de rebel·lia, de lluita, d’esperança. Si no conegués personalment el seu autor, creuria que ‘obra demostra una imatge desenganyada del món, un frustració, una imatge un poc esperpèntica de la vida humana. Però no, crec que La Fira de sempre desprén un missatge de pau i s’esperança envers un futur en vies de canvi. Aquest vell lluitador de les Terres de l’Ebre que és Manuel Pérez Bonfill escriu una obra basada en dos personatges, en Pau i la Quimeta, un matrimoni de comerciants que anaven cada dilluns a la fira, marcats pel desastre de la guerra que havia determinat la vida d’en Pau, obligat a anar al front a matar gent, a matar germans. Pau visqué desolat, sempre amb els records de la tragèdia. Quimeta és la tradicinal muller que cuida de les seues feines.
L’obra és una narració breu, d’afanyosa lectura, que t’introdueix al context d’una família que t’identifica amb la seua problemàtica. És d’un realisme cru i et fa recapacitar sobre el desastre de la guerra dels tres anys, la narració i recopilació crua dels esdeveniments de la Guerra civil, les morts, les lesions, el perjudici de tota classe de persones i pobles, donen una senació agra de la vida.
La vida és un esperpent, però l’autor acaba el relat donant una esperança envers el futur. Aquesta obra fou premiada amb el premi Puig i Llensa el 1968, premi prestigiós que han aconseguit figures de la literatura catalana com Carme Riera o Montserrat Roig.
Sens dub, el Sr Pérez, si bé dóna un to de pessimisme de la condició humana, ens deixa un futur esperançador: potser naixin homes diferents cada dia?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!