Aquest és el primer article que vaig escriure sobre el nostre professor. Va ser a l’abril de 1991 al Nou Diari de Reus. M’ha fet molta il·lusió rellegir-lo, tot i que ara l’escriuria de manera molt diferent, òbviament. Tots tenim uns orígens literaris!
La constància, honraresa, dedicació, intel·ligència, cultura, amor a la feina, vocació d’ensenyança, fidelitat ideològica, coherència i altres adjectius nobles ens poden servir per definir la personalitat del nostre estimat professor Manuel Pérez Bonfill.
Per mi, com per molts dels alumnes que durant més de trenta anys hem passat per l’institut de Tortosa el sr. Pérez ha estat el professor intel·lectual que sobrepassa l’ensenyament d’una simple assignatura i el converteix en vivència. Més de trenta anys de dedicació plena a la seua càdetra de literatura a l’institut de la ciutat. Cal recordar les seues classes, on convertia un Espriu o un Machado en un altre membre de la família com si formés part del nostre veïnat. ARa em ve a la ment unes emocionades poesies recitades per ell recordant la figura de Joan Vinyoli en motiu de la seua mort on lamentava l’oblit en què es troben la majoria de poetes catalans. o la inquietud per la lectura, afició tan mancada al nostre país. El Sr. Pérez és com una bibliotea vivent que du infinitat de llibres conversats al cervell, sempre acompanyat amb un llibre o revista a la mà.
I continuant la lloança, fruit de la idolatria personal, cal dir que és el professor que s’aparta de qualsevol convencionalisme, conscient d’ell mateix i molt segur de la seua tasca, a part de la seua infinitat de coneixements literaris de tota classe. Et fa entrar la literatura i la inquietud per la lectura d’una manera amable amb les seues singulars frases divertides com “a qui importen les amants que va tenir Lope de vega si no has llegit cap de les seues obres”.
Quan ens queixàvem que ens feia llegir massa llibres i ens recordava “vatros sou alumnes de literatura i els alumnes de literatura llegeixen, o no són”. Aií aniríem contant infinitat d’anècdotes que ens introduirien dins la seua personalitat.
També és l’home ideòleg, amb clara consciència catalanista i esquerrana dins d’un ambient molt advers durant molts d’anys. Sofrí la repressió en pròpia carn durant el franquise i sempre es mantingué fidel als seus principis. A més exercí de professor voluntari de català en classes noctures fora d’hora en temps de la dictadura. la seua catalanitat és força constructiva. Recordo algunes de les paraules i consells. Deia, “amic Emigdi, preocupem-nos de nosaltres mateixos, de Catalunya i la cultura catalana, i deixa anar el que diran els de Sevilla”. Encara que políticament estava més motivat per les qüestions esquerranes i de clase, en el món cultural té molt clar la unitat dels Països Catalans.
Com ahome de culura sempre ha ocupat un lloc predominant dins els ambients culturals tortosins. Ga estat fundador de deverses revistes als anys cinuanta i col·laborador habitual dels setmanaris locasl actuals. Tanmateix, la seua tasca com a escriptor és poc coneguda. la majorai de la seua obra no ha estat publicada i no precisament perquè sigui de baixa qualitat, sinó per altres motius que convindria analitzar. Escriure, per ell, és un plaer, a culminació del seu món d’idees, sempre àmplies, i un forat per ampliar-les.
Ara, exalumnes i professors dels seus llargs 30 anys de docència li preparen un homenatge en motiu de la seua retirada. Homenatge ben merescut per part de tantes generacions que hem après motlíssim del seu mestratge i de la seua immensa cultura i vocació.
No vull oblidar la seua passió pel teatre i la tasca com a impulsor d’obres teatrals a l’institut. Era un enamorat de la vida escènica i una persona detallista i exigent. Donava vida real a una obra de ficció.
Sens dubte, el Sr Pérez Bonfill és tot un intel·lectual, la millor manera de definir-lo. potser ha estat víctima d’un oblit i és poc conegut fora de la ciutat, precisament per viure tota la seua vida a Tortosa, a comarques. potser si fos barceloní seria una figura coneguda de primera línia.
Esperem que tiri endavant aquest homenatge a l’home, al mestre, a l’intel·lectual, que de professió és educador, per sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!