Aquest és el prefaci que vaig incloure al llibre La Fira de sempre, del nostre professor, de l’edició del qual en vaig tenir cura .
PREFACI
En el marc de l’Any Manuel Pérez Bonfill (Tortosa, 1926), en què es commemora el 90è aniversari del seu naixement, Ricardo Gascón, president de l’AMPA de l’institut on va impartir la docència durant quasi quatre dècades, em va encarregar la publicació d’un recull de contes de la seua producció. Ens sentim molt satisfets del fet que s’hagin celebrat nombroses activitats de tipus literari i acadèmic, de les quals farem cinc cèntims adequadament en aquest prefaci, però una part molt important i necessària era la publicació d’alguna mostra de la seua obra narrativa, atès que el professor justament ens havia ensenyat que per parlar de les virtuts d’un escriptor se l’ha de llegir prèviament. Aquesta és la primera lliçó que apreníem els seus alumnes, i l’hem volgut seguir. Em vaig posar de seguida a treballar-hi, ja que suposava una altra iniciativa en què em podia implicar de primera mà en la promoció de la seua obra. De fet, ja m’havia encarregat prèviament de l’edició del poemari Giny d’aigua (Publicacions URV), del recull de narrativa Abusos del ritual (Pagès editors), i del treball biogràfic que va escriure l’Agnès Pegueroles.
El professor, el literat, el lluitador antifeixista
Manuel Pérez i Bonfill va ser un històric professor de llengua i literatura castellanes de l’institut de Tortosa, tal com ell sol anomenar-lo, així com ha estat tostemps un intel•lectual extremadament compromès amb la classe obrera i amb la catalanitat. Nascut l’any 1926, va ser un dels xiquets del conflicte bèl•lic de 1936-1939, la guerra civil més incivil, sobre la qual ha reflexionat abastament en nombrosos escrits literaris. Als anys 1950 va endegar la seua carrera literària lligada a dos capçaleres culturals de luxe: GEMINIS (1953-1061) i La Zuda (1955-1963), que van ser com una llum de claror en un període d’extrema foscor cultural al país, així com molt especialment en aquella Tortosa conservadora del moment. El seu nom va lligat a projectes culturals de prestigi com el Club Universitari o el grup Macla 65. També endegava la seua tasca professional com a docent, que el va portar a ser un professor admirat que va encaminar un bon nombre de carreres artístiques i literàries.
La lluita obrera va marcar profundament la seua activitat pública als anys 1960, fet que el va portar a ser empresonat pel règim dictatorial per la seua defensa de la llengua catalana i per la seua activitat política. “Jo que no en sóc, de feixista” era una
de les populars frases del seu repertori com a docent. La bandera de l’esperit democràtic l’ha acompanyat al llarg de la seua llarga vida, sempre compromès amb la lluita pels drets ciutadans i el rebuig als símbols i el monument franquistes que encara perduren a la ciutat malauradament.
El 20 de novembre de 1975 passaven a la història les llargues vacances del silenci, Joan Cid i Mulet dixit. En aquests primers anys del postfranquisme, en què es varen perdre tants llençols en les consegüents bugades, va ser un dels pioners professors de català de la Junta permanent als anys 1980, i va realitzar una magnífica tasca de difusió del teatre a l’institut. Des de les pàgines del setmanari Ebre Informes, va esdevenir el veritable cronista de la cultura catalana, amb un seguit d’articles que encara són de referència avui dia.
Reconeixements entrat el segle XXI
El Centre del Comerç de Tortosa va organitzar, de la mà del periodista i intel•lectual Josep Bayerri , un cicle de conferències d’homenatge als membres de la Generació GÈMINIS, per commemorar el 50è aniversari de la històrica publicació cultural, de la qual formaven part escriptors de notable relleu com: Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Ricard Salvat, Zoraida Burgos i Jesús Massip. Va suposar el primer gran homenatge a uns literats de primer nivell que havien deixat petjada a les nostres leltres.
L’any 2008 a redós de la fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús es tirava endavant el 1r concurs de treballs de recerca per a alumnes de batxillerat dels instituts de Tortosa i de Roquetes. Va ser guardonada l’alumna Agnès Pegueroles amb un estudi sobre el nostre professor de sempre, tal com m’agrada acompanyar el seu nom. L’any següent Manuel va ser el pregoner d’aquest certamen literari, en el qual se li varen organitzar nombroses conferències de reivindicació del seu paper crucial
en el camp de la literatura, i actes diversos com recitacions poètiques de la seua obra i exposicions de tots els seus llibres. Es va editar el seu darrer recull narratiu, Abusos del ritual, i es va endegar la campanya per tal que la Generalitat li concedís la Creu de Sant Jordi, la qual va fructificar sortosament el 2010. Tanmateix, se li va organitzar un homenatge en l’àmbit educatiu a l’institut, mentre que a la Biblioteca de Roquetes se li feia el reconeixement a la seua lluita política per la democràcia i la dignificació de la catalanitat.
Any Manuel Pérez Bonfill
A iniciativa de l’Òmnium Cultural ilercavó s’ha tirat endavant l’Any Manuel Pérez Bonfill durant el 2016. Es va crear una comissió formada per: l’institut tortosí on va exercir la docència, l’AMPA del centre, Òmnium Terres de l’Ebre, la Biblioteca Marcel•lí Domingo, el Consorci de Normalització Lingüística a les Terres de l’Ebre, la URV al Campus de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, i alguns amics personals de l’àmbit cultural com: els escriptors Manel Ollé i Lluís Martín Santos, la cantautora Montse Castellà, i l’escultora Cinta Sabaté.
Es va idear un any nodrit d’activitats per realçar la figura d’aquest notable homenot de lletres nostrat. Els actes literaris han estat: Recitacions poètiques de la seua obra al Forn de la Canonja i a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, recitació de l’obra de Francesc Vicent Garcia “Rector de Vallfogona” al Taller Cinta Dalmau, homenatge a la revista GÈMINIS a la Biblioteca de la ciutat. Òmnium ha organitzat la celebració d’una desena de Clubs de lectura amb els seus reculls Abusos del ritual i Carrer de només un en diverses poblacions de les Terres de l’Ebre. S’han enregistrat diversos programes sobre la seua figura a les televisions i les ràdios comarcals , així com s’han publicat nombrosos articles a la premsa comarcal i s’ha obert un bloc a internet, amb el nom Els 90 de Manolo, que segueix diàriament
l’esdeveniment. Tanmateix, la delegació de la UOC a Tortosa ha promogut l’elaboració de la pàgina Manuel Pérez Bonfill a l’Espai Lletra, que el situa al costat
dels autors amb més prestigi de la literatura catalana. Finalment, l’institut organitzava al saló d’actes una teatralització del seu recull narratiu Abusos del ritual, dirigida per
la professora de teatre Manolita Nadal, a la vegada que l’AMPA del centre promovia l’edició d’aquest llibre.
En l’àmbit més institucional, l’Ajuntament de Tortosa li va concedir el títol de Fill predilecte de la ciutat en un acte celebrat a l’Espai Sant Domènech al mes de gener. La delegació de la UOC a Tortosa, la seu de la UNED i la URV al Campus Terres de l’Ebre, les tres universitats amb seu a la ciutat, li van organitzar un extraordinari acte de reconeixement acadèmic a l’aula magna del Campus de les Terres de l’Ebre de la URV al febrer, durant el qual es va repartir la reedició del poemari Giny d’aigua, gentilesa de l’Antena Cultural del Campus TE de la URV. Al voltant de la festivitat literària de Sant Jordi, el govern de Campredó va atorgar el seu nom a la Biblioteca municipal i va muntar una exposició amb diversos plafons al carrer que retrataven la seua obra i personalitat.
S’està treballant igualment en la possible publicació dels articles publicats a la columna “Bon dia cultura catalana” de l’històric Ebre informes a finals de la dècada de 1970 i principis del 1980, per la seua qualitat narrativa i el seu interès cultural i literari.
Aquest volum
Hem inclòs en aquest volum el conte inèdit Felipa Domènech, conjuntament amb La Fira de sempre, narració guanyadora del premi Puig i Llensa de 1968 a Blanes (La Selva); Excuses de mal pagador, conte premiat a les Festes Pompeu Fabra dels Jocs Florals de Cantonigrós de 1980; i El Viajero, obra guardonada amb el premi Sésamo de 1975 a Madrid, exemple de la seua producció en llengua castellana que va ser força fructífera durant els darrers anys de la dictadura quan s’escrivia com es podia, Manuel dixit.
La Fira de sempre és una de les millors narracions de la seua producció, retrata la tragèdia viscuda per un combatent de la Guerra civil que no ha superat el tràngol d’haver viscut al costat de la sang i la mort. Excuses de mal pagador esdevé l’espill de l’educació rebuda per unes dones condemnades a ser ombra tota la vida. Recuperem igualment el conte El Viajero, escrit en llengua castellana, publicat en un recull de contes guanyadors del Sésamo, però probablement desconegut per a molts lectors i admiradors de Manuel Pérez Bonfill. Tracta sobre un personatge inquietant, desarrelat, que no troba el seu espai enlloc, en una narració carregada d’ironia i de crítica a la situació de la dona.
L’ancià professor
L’ancià professor és un altre dels secrets ben guardats de la literatura catalana, tal com l’escriptor Xúlio Ricardo Trigo definia l’admirat Gerard Vergés, amic i col•laborador de Manuel. No ens podem permetre l’oblit de personatges tan grans i que han contribuït tan notablement a incentivar fets culturals i engrandir la literatura en la llengua d’Alacant i de Perpinyà, d’Ausiàs i d’Espriu. Les institucions pertinents
òbviament també han jugat un paper important en la difusió de la seua personalitat ja que el nostre professor és patrimoni de la ciutat, de Catalunya i dels Països Catalans.
Podria escriure una llarga llista de bonfillians, de persones de l’àmbit literari que mostren una profunda admiració per la tasca feta per Manuel: Xavier Garcia (autor de la biografia que va publicar Onada Edicions, de Benicarló), Agnès Pegueroles (autora del primer estudi sobre la seua vida i obra publicada per l’EMD Jesús), Dolors Queralt (impulsora de nombrosos homenatges al mestre), Lluís Martín Santos, Zoraida Burgos, Frederic Mauri, Josep Bayerri, Manel Ollé, Cinta Sabaté, Irene Prades, Montserrat Ingla, Joan Beltran, Jesús Massip, Lluís Margarit, Ferran Vilàs, Núria Gil, Josep M. Franquet, Teresa Nielles, Ferran Buera, Jordi Duran, Josep Moragrega, Montse Castellà, Ricardo Gascón, Josep Pinyol, Pili Ibáñez, Francesc Lahosa, en la qual tinc el gust d’incloure’m.
L’home de teatre, el narrador, el poeta, el cronista de la cultura, l’intel•lectual, l’home compromès, el polític, el professor… mereix aquests reconeixements a la seua terra. El seu treball lletrat conforma un univers literari de molt de pes.
Just quan l’amiga Dolors Queralt, regidora de cultura de Tortosa i directora de l’Institut escola Daniel Mangrané, i jo li vam presentar la nostra iniciativa a casa seua, em va contestar d’immediat: Benvingut tot el que volgueu fer però deixeu ben clar, sobretot, el meu suport al català i a la independència de Catalunya. Aquest és el compromís del nostre professor de sempre.
L’AMPA de l’institut ha volgut homenatjar-lo amb la publicació d’un recull de contes premiats i algun inèdit, que són l’espill de la qualitat literària d’un gran homenot de lletres de casa nostra.
Llarga vida a Manuel Pérez Bonfill i a la seua obra!
Emigdi Subirats i Sebastià
Campredó, març de 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!