El meu Manuel Pérez Bonfill (16)

Els reconeixements al seu extraordinari savoir faire docent i literari van continuar durant les setmanes posteriors al seu traspàs. El govern municipal de Campredó vàrem fer pública una nota de condol immediata, així com un petit reconeixement durant el ple municipal corresponent al mes de juliol. També al club de lectura de la biblioteca que porta el seu nom vàrem realitzar un sentit record a la seua figura.
Durant la nit literària que va organitzar Onada Edicions, de Benicarló (Baix Maestrat) a l’hotel Corona de Tortosa, va rebre un altre homenatge conjuntament amb el pianista vinarossenc Carles Santos. Vaig ser l’encarregat de nou de glosar la seua figura i fer cinc cèntims de tot el seu destacat entramat literari.
L’amic Ricardo Gascon i jo ens vam reunir amb la Dolors Queralt, per tal que l’ajuntament de Tortosa organitzés un acte institucional el proper 21 de setembre amb la presència de la consellera de cultura, Laura Borràs. Aquest és un nou acte de justícia, molt merescut, que honora la seua trajectòria. Aviat podrem donar més detalls del seu format. És el gran reconeixement que la seua figura necessita, des dels màxims estaments municipals i nacionals. Va ser un tortosí amb una catalanitat arrelada, que estimava ciutat i país, fidel sempre a la seua cultura i a la seua llengua.
Per a l’any proper ens posarem a treballar a fons per tal d’organitzar un simposi literari que abraci les diferents branques que va treballar l’amic Manolo. Hi podran tenir cabuda tota aquella gent que ha estudiat la seua obra i s’ha interessat per la seua figura. Ha d’esdevenir una porta per a futurs estudis que reconeguin l’obra d’un dels grans autors de la literatura ebrenca i catalana, que va donar mostres d’intel•lectualitat permanent.
Durant algunes edicions del curs de literatura ebrenca d’estiu de la URV ja vàrem realitzar algunes sessions d’estudi, que varen tenir continuïtat en un parell d’edicions de les Jornades del patrimoni literari ebrenc de la Biblioteca Marcel•lí Domingo. Aquest simposi ha de ser un abans i un després en el reconeixement de la seua obra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *