El meu Manuel Pérez Bonfill (6)

Ja havíem aconseguit enlairar la figura de Manuel Pérez Bonfill tal com creiem que es mereixia. Havien estat uns intensos i fructífers anys de reivindicació del literat que no s’havia agenollat davant del règim franquista fet que el va portar a l’ostracisme. A partir d’aquí, calia intentar que part de la seua obra inèdita algun dia pogués veure la llum.
Primerament, ens va arribar una proposta interessantíssima per part de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, que dirigeix el filòleg calero Jaume Llambrich. Estaven interessats en editar el poemari Giny d’aigua, amb il•lustracions de Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d’aixa de Tortosa. Justament els poemes estaven dedicats a la construcció d’una muleta, una de les habituals embarcacions que es desplaçaven pel riu. Els versos mostraven un gran coneixement poètic de l’autor, així com una alta capacitat quant a ús lingüístic determinat.
L’amic Jaume em va explicar el projecte. Havia pensat en mi per teclejar els poemes, ja que estaven escrits a màquina, i encarregar-me’n consegüentment de l’edició. Em suposava tot un honor de nou, no cal dir. Quan vaig tenir tot enllestit vaig anar a visitar Manolo i amb ell vam revisar vers a vers. Hem de pensar que és un poemari de difícil enteniment, en el qual alguns versos no quedava clar que pertanyessin a un poema determinat.
També vaig tenir el gust d’incloure alguns poemes seus al llibre Lletres de casa, del qual sóc antòleg, que va editar la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), una màquina cultural importantíssima de la catalanitat. Vaig compilar versos de la majoria dels més importants poetes de la nostra terra.
De manera coetània va aparèixer el seu segon recull biogràfic. L’autor va ser Xavier Garcia, que inaugurava la col•lecció La nostra gent, d’Onada edicions de Benicarló (Baix Maestrat). Estava ideada en clau país, per tal de difondre la vida i l’obra de personalitats vinculades a les Terres de l’Ebre i del Maestrat, a banda i banda del riu Sènia. La biografia estava dividida en tres parts: la vida, l’obra i l’autor.
Personalment he estat altament vinculat a aquesta col•lecció atès que m’he encarregat de diversos volums dedicats al poeta tortosí Gerard Vergés (1931-2014), el ceramista jesusenc Joan Panisello i la novel•lista xertolina Francesca Aliern. També s’han publicat les dedicades a l’arxiver i historiador tortosí Jesús Massip, a càrrec de Xavier Garcia, a la vegada que l’Alícia Coscolano es va encarregar de les del pianista vinarossenc Carles Santos i del polític forcallenc Manuel Milián Mestre.
En un altre àmbit, el cineasta rapitenc Josep Joan va elaborar un detallat documental sobre el model de vida del professor. Durant 17 minuts es fa un ràpid repàs al seu ideari, a una manera particular de veure el món i d’entendre l’àmbit literari. Ens trobem amb un Manolo feliç, al qual li encanta fer cinc cèntims de tot el seu entramat cultural i familiar. El documental es va estrenar, com no podia ser d’altra manera, en el marc de la fira literària Joan Cid i Mulet, que ja podíem considerar com “el seu certamen”.
Finalment, el nostre professor de sempre també va ser el literat estel•lar de l’edició de 2011 de les Jornades literàries de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, un veritable plat fort lletrat de les nostres comarques. Vàrem realitzar la glosa de l’escriptor i, molt especialment, vàrem recitar poemes emblemàtics com: Els amants, Els remers, Beneïts i tants d’altres, acompanyats musicalment a la guitarra.
Manuel havia realitzat un estudi justament sobre el novel•lista rapitenc que va guanyar els Jocs Florals de Vinaròs de 1960, el qual malauradament no hem pogut trobar i no podem incorporar a la que serà la darrera de les seues publicacions… a títol pòstum!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *