Versos algueresos

Pel carrer de Sant Francesc avancem
Envers la marina encesa.
Trepitgem el carrer empedrat
I sentim veus melodioses.
Els minyons pedalegen en aquest vespre
D’estiu ric en rialles i galivances.
A les terraces un bon vi dóna sentit
A tanta xalera i a tant descans.
Aquest és un carrer dels de casa,
Que no s’ha alterat pel canvi de la ciutat.
Anys de progrés han reclòs l’alguerès!
El convent de Sant Francesc segueix esvelt
Qualque cosa roman en la memòria
D’un pòpul amb anhel i arrel.

·
Sento el so trencat de l’ona
Marina topar contra les roques.
L’olor de sal remembra la minyonia,
Eixos temps de pantaló estripat
I micromina als colzes,
De pa i vi per berenar a ca la iaia
I el xerrar apassionat sobre noies.
Ara veig un mar immens
Amb agitats salts d’aigūes.
Un bastió antic ens transporta a temps
Almogàvers amb vaixells i llances.
Passen les centúries i les torres
Guaiten encara la mar catalana.
A ponent roman part de la història algueresa,
L’ànima encesa no ha eixit de la ciutat
I enllaça sentiments i enlaira esperances.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *