El darrer jorn
Afrontàvem el darrer dia, dissabte 14 de juliol, d’una manera diferent a la resta. Hem tingut el viatge cultural de la nostra vida, el qual havíem preparat a consciència i ha sortit tot rodó. Hem pogut copsar la temperatura cultural de l’Alguer!
La primera cosa que havíem de fer al matí era les habituals compres de darrera hora, els regals per als fills molt especialment. Després vàrem donar una ullada al mercat comunal que és una de les millors maneres d’entendre la vida ciutadana local. Ens vam trobar de nou amb l’Anna Maria, propietària d’una parada de fruites i verdures, la qual està decorada amb una estelada, uns domassos que demanen la llibertat dels presos polítics, i altra simbologia independentista. Molts entusiàsticament ens va parlar de la Plataforma per la llengua i de les persones que tiren endavant l’associació a l’Alguer. També vàrem parlar d’unes “targues”, pòsters, que difonien el nom dels vegetals i les fruites en alguerès. Aquesta és una campanya essencial envers la recuperació de la llengua.
Seguidament vàrem anar a prendre alguna cosa al bar-llibreria Cyrano, lloc ideal per a una mica de relaxació envoltat de llibres i de bons vins. Després de visitar alguns edificis, i encara sorprendre’ns per l’estètica d’alguns carrers, vam fer cap al restaurant Lo Romaní, que dirigeix la germana de l’Antoni Martinelli i el seu marit.
Vàrem gaudir d’un molt bon àpat a base de peix. La carta estava en alguerès, a part d’italià i anglès. La vàrem llegir atentament, alguns dels noms sobten d’allò més. El cambrer ens va servir en alguerès, fet que ens agrada repetir ara i adés. El local és ideal per la bona cuina, per la bona estètica, i perquè fa ús quan és necessari de la llengua de la terra.
Al vespre teníem un segon apuntament amb el poeta Antoni Canu. Ens va fer obsequi d’un llibre seu i vàrem poder recitar i enraonar sobre poesia durant més d’una hora. La seua gentilesa el va portar a oferir-se a portar-nos de matinada a l’aeroport. No el vam deixar perquè era abusar d’una cordialitat immensa.
Finalment, cap a les 8 de la nit vaig rebre un missatge d’en Giancarlo Sanna, el responsable de la televisió algueresa, que m’oferí una entrevista a la tele per a dilluns. Llàstima, marxàvem el dia següent, hauria estat la cirereta del viatge cultural dels nostres somnis.
Vam acabar la jornada amb els típics calamars fregits després d’haver donat una volta de darrera hora per la ciutat i assistit una estona a diversos concerts musicals.
Durant aquests dies hem enregistrat nombrosos vídeos sobre autors algueresos: des dels històrics de la Palmavera, passant per aquesta mena de dècades d’or que varen ser els anys 1960 i 70 per a la literatura algueresa, fins als autors més actuals. Hem tingut moltes reunions amb associacions i escriptors. Hem visitat edificis i restes històriques. El més important és que hem pogut aprofundir la nostra estima per la ciutat de l’Alguer. A mos veure Barçaruneta!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!