Per una suite algueresa (10)

Per a la tarda de divendres 13 de juliol vam concertar una trobada que ens feia una especial il·lusió, atès que sentim veritable admiració  per la figura del veterà poeta Antoni Canu. Havíem conegut el seu fill Michele a la reunió amb Òmnium i ens va donar l’oportunitat de conèixer el literat alguerès actual més conegut a Catalunya. Vàrem quedar igualment al monument per la unitat de la llengua, que sembla un lloc ideal per trobar-se la gent de parla catalana, tot un símbol per a la ciutat. Des d’allí ens vàrem desplaçar a un bar situat just al costat de la popular barberia de l’Àngel Marescas, i vàrem beure uns sucs de taronja naturals amb mil sabors.

Antoni Canu (Ocier, 1929) és una de les veus poètiques més reconegudes de l’Alguer. Malgrat ser de família amb origen sard, ha fet de l’alguerès l’essència de la seua trajectòria vital. La seua poesia  es caracteritza per la idea de documentar les emocions més íntimes mitjançant un vers aparentment senzill però que amaga una profunda sensibilitat a l’hora de reflectir l’evocació del passat, l’amor, la mort, fets que l’han copsat. Ha publicat quatre reculls de poesia; Poesies (1995), En l’arc dels dies (2000), Nou cant (2007), mies mans (2014). El 2008 l’editorial barcelonina Fasolcat publicà Les veus de l’Alguer -vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, on es poden trobar alguns poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i la pianista Tània Parra. Aquesta mateixa editorial publicà el 2009, amb el títol Itinerari poètic, l’obra completa, fins aleshores, d’Antoni Canu, acompanyada d’un disc amb 11 poemes de l’autor interpretats per diversos cantants algueresos, barcelonins i sards (també en català, però) i 17 poemes recitats per ell mateix. Aquestes són obres de gran nivell que li van permetre fer un pas endavant en la seua trajectòria, i ser reconegut com un dels grans poetes en llengua catalana del moment. No és poca cosa!

Sento profunda admiració per la feina realitzada pel poeta nascut a Ocier. Durant la seua darrera estada a Catalunya el 2014 vaig entrevistar-lo al meua programa Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes. Van posar l’emissió dintre del calendari d’activitats literàries que li van montar per a tota la setmana d’aquell mes de novembre. Vaig gaudir dels seus alts coneixements de la poètica catalana i de la capacitat que tenia per explicar la seua poesia, amb passió i detall.

Aquest cop vam enraonar sobre el fet poètic, sobre la seua admiració per Espriu, el poeta més gran segons ell. Se sent eternament agraït pel fet que des de Catalunya se l’ha reconegut abastament. Parla amb orgull de la seua presència en diversos festivals poètics catalans com el de Sant Cugat, del fet que quan va a Catalunya li organitzen tot un tour literari amb presentacions dels seus llibres i rep tota l’escalfor institucional. També de la seua participació en un certamen poètic internacional a Mallorca, on se’l va convidar, i va tenir l’oportunitat de conèixer els poetes Joan Margarit i Francesc Parcerisas. Considera Margarit un dels grandíssims actual igualment! Allí va poder escoltar poetes de llocs ben diversos del planeta, fet que considera extraordinari.

També a diversos certàmens poètics italians l’han convidat, en els quals ha recitat primer en el català de l’Alguer i després ha fet la traducció italiana. Li ha encantat dirigir-se a la península itàlica i convertir-se en ambaixador de la cutura algueresa mentre dóna a conèixer tota aquesta riquesa lingüística que fa possible la ciutadania de l’Alguer.

Ens fa saber la seua opinió sobre el futur de l’alguerès. Ell el va aprendre per poder jugar amb els minyons de la seua edat. A partir de 1985 va assistir a classes de l’Escola Pascual Scanu que li van permetre aprofundir en el seu conreu literari. Creu que s’ha de salvar al carrer, tot i que el fet que s’ensenyés a les escoles també seria transcendental per a garantir el seu futur.

Li vaig fer obsequi de dos de les meues biografies, la de Gerard Vergés i la de Joan Panisello. Justament el considero el Vergès alguerès. Una persona, pagesa de professió, que ha arribat a assolir l’excel·lència amb el conreu de la poètica. Em va dir que se’ls llegiria, que s’enriqueix amb les lectures provinents de Catalunya.

El dia següent vam tornar a quedar. Ens va regalar un dels seus poemaris. Vam llegir poemes amb ell. La meua dona Araceli li va fer comentaris elogiosos d’uns poemes ben elaborats i que mostren un molt bon savoir-faire. Fins i tot s’oferí a portar-nos a l’aeroport a les 5 del matí! Tota una gentilesa que l’honora!

Als seus 89 anys és tota una institució a la Barçaruneta. Un pagès il·lustrat que llegeix i escriu, que té il·lusions per continuar la seua obra, que se sap admirat i estimat per la gent de la cultura catalana. Tot un goig haver pogut compartir una estona amb ell!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *