Per una suite algueresa (9)

Divendres 13 de juliol al migdia ens vam trobar amb l’Antoni Sotgiu, amic feisbucaire i altament vinculat amb l’associonisme alguerès especialista en picar pedra. La trobada va ser en un lloc emblemàtic de la ciutat: el monument a la unitat de la llengua, com no podia ser d’altra manera. D’immediat vàrem anar a prendre uns vins algueresos en un bar al costat de la torre del Portal.

Ens va convidar a dinar a un bar situat dintre del mercat de l’Alguer. La conversa va ser extraordinària ja que vàrem poder enraonar del fet lingüístic alguerès, sempre omnipresent, del moviment independentista català, però també de la família, de la carrera magnífica del seu fill com a dissenyador gràfic, recentment laureat a la universitat de Milà i amb unes perspectives de futur que el portaran a San Francisco i a llocs veritablement cosmopolites.

El més especial varen ser els dos espectaculars plats de peix que ens serviren. Va ser tot un goig! Un llobarro, una moixarra, gambes, calamar rostit i calamar fregit, i un altre peixet que no vàrem saber identificar. La imatge d’aquests plats la recordarem durant molt de temps, també per la qualitat del producte i el gust deliciós. El fet de dinar al mercat és també encantador, ens recorda la vida de sempre a les ciutats quan el mercat era el nucli central de la població. Tot plegat, una vivència veritablement inoblidable.

L’Antoni és veterinari , Si fem ús de riquesa lingüística en direm menescal, una paraula encara ben viva a les Terres de l’Ebre. Ha conegut tots els grans escriptors algueresos dels anys 1950 i 60: Rafael Catardi,Rafael Sari, Pascual Scanu, Bal·lero di Càndia, Francesc Manunta. Té passió per la figura de Josep Sanna, un llatinista que va fer el primer diccionari alguerès i és tota una institució a la ciutat. Ha estat implicat en la vida cultural de la ciutat des dels deu anys, com a membre de moltes associacions defensores de la llengua. Va ser recentment secretari de la seu d’Òmnium a l’Alguer.

Bon conversador i entusiasta de la ciutat i de la catalanitat, és l’actual representant alguerès a la Plataforma Migjorn, en defensa de la unitat del català, fet que li permet mantenir estrets lligams amb persones d’arreu del domini lingüístic. Remarca molt especialment l’amistat amb algunes persones ilicitanes, de la ciutat d’Els al Baix Vinalopó, una de les darreres comarques meridionals de parla catalana.

L’Antoni fa anys que és el responsable de qualitat de les parades de carn del mercat. És tot amabilitat, i ens va fer sentir com a la nostra casa. Un alguerès de cap a peus, que estima llengua i ciutat. Com cantava Clavellet a principis del segle XX: Catarans de l’Alguer curatja, no ubrirem nostru passat!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *