Per una suite algueresa (5)

Després de les dos interessantíssimes trobades amb les professores de l’Escola d’alguerès Pascual Scanu i amb els dirigents de l’Obra Cultural de l’Alguer, aconsellats per l’amiga Irene Coghene, vàrem passar per un dels locals emblemàtics de la ciutat; la barberia d’Àngel Marescas. Va ser la cirereta d’un matí carregat d’emocions que ens va permetre passar el termòmetre a la vida cultural i a la situació lingüística algueresa.

Es tracta d’una típica barberia de les de sempre, amb clientela fidel i companyonia total. D’aquelles en què el barber fa cinc cèntims de les seues cabòries a clients-amics que quasi es poden considerar com a parents. Ens vam donar a conèixer com a catalans i gairebé ens posen una catifa als peus. Quan va tocar la una, gentilment ens va fer seure a les butaques del costat. Ens vàrem presentar i va mostrar la seua il·lusió perquè l’havíem passat a veure. De seguida ens va dir que havia pres part en dos programes televisius de TV3, entre els quals el Caçador de paraules. Precisament, l’havíem reconegut d’aquesta interessantíssima emissió que va apropar la parla i les tradicions alguereses a la resta de catalans.

Ens resultava força emocionant escoltar l’estima que tenia per la llengua algueresa, i per tot l’entramat de la cultura popular local. De sobte, agafa una guitarra i es posa a cantar un parell de cançons. Va ser un moment màgic, d’aquells que fan sentir encara més estima pel nostre parlar. Eren càntics als minyons i després a un moment històric de la ciutat. Ens serà difícil oblidar aquesta emotivitat, perquè hi posava el cos i l’ànima.

Després ens convidà a beure al bar del costat. Seguir amb la seua amabilitat i ens explicà la seua trajectòria musical, la seua participació en corals i les seues actuacions a Catalunya. Creu que el públic alguerès és més proper, dóna més caliu i estima. En canvi, al Principat rep el caliu i l’estima dels ajuntaments i de les institucions, que estimen i tenen més cura dels fets cultural i lingüístic.

I va lamentar que s’hagi perdut el carrer per a l’alguerès. Ens va recordar orgullosament que els seus fills i nets parlen alguerès, i que no deixarà que es perdi en la seua família. Quan ell era jove, tot era en alguerès excepte l’escola. Es divertien amb la colla amb la llengua de la terra, que era la d’ús familiar i social. Ara tot ha canviat per la pressió social del sard i la mediàtica de l’italià. Molts dels nouvinguts actuen com a colonitzadors i no volen saber res de la llengua local. No anem bé!

Tanmateix, quan despenja el telèfon repeteix una cèlebre frase molt coneguda entre els algueresistes: Bon dia, lu barber de l’Alguer! I és que Àngel Marescas és un personatge irrepetible i indescriptible. Quan tanca la barberia, el visiten alguns companys i canten. Sempre en alguerès, no pot lligar cap altre so del que “sonà lo seu primer bagit quan del mugró matern la dolça llet bevia”. Eixe és Àngel Marescas, fidel a la llengua catalana, lu barber de l’Alguer!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *