Per una suite algueresa (4)

I vam visitar la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer, al carrer d’Arduino 44, amb les professores Giuliana Portas i Maria Antonietta. Ens obriren la biblioteca de l’entitat: l’única biblioteca catalana en tot l’estat italià! La sensació va ser molt gran i amb tota mena de sentiments perquè estàvem en un indret d’alta promoció del fet llibresc. És una biblioteca fruit de l’esforç de moltíssima gent i amb la col·laboració d’institucions diverses, principalment de la Generalitat de Catalunya. Cal felicitar els seus impulsors, els qui tingueren la idea i els qui l’estan tirant endavant. Des de la biblioteca s’està fent un gran servei pel fet que pertany al servei de prèstec interbibliotecari italià, amb la qual cosa qualsevol persona interessada en aquest serrvei des de qualsevol lloc de l’estat pot demanar aquests llibres. És usada per universitaris catalans que estudien en qualsevol universitat transalpina. És una contribució molt gran a la cultura catalana, al fet literari català, i a la difusió de la nostra llengua, també de l’alguerès. S’hi troben totes les grans enciclopèdies catalanes, des de l’Enciclopèdia Catalana a l’imprescindible diccionari Català-Valencià-Balear, conegut per l’Alcover-Moll. També es pot fer una ullada als grans estudis d’un dels grans lingüistes dels que es fan  i es desfan, Joan Coromines.

Seguidament varen arribar el president de l’Obra, Pino Tilocca,  i l’editor d’edicions L’Alguer, Salvatore. Amb ells, i amb la companyia de les professores esmentades, vàrem entaular una conversa nodrida de fets culturals. Vàrem parlar del model lingüístic que volien per a l’Alguer, de la seua relació amb Catalunya, del procés independentista, del futur de l’alguerès, i de les activitats culturals de la Barçaruneta. Una conversa distesa durant la qual ens vam sentir com a peix dintre l’aigua, la qual ens servir per entendre molt millor la realitat sociocultural de la ciutat.

Ens explicaren les dificultats editorials per als llibres en alguerès en un marc tan menut. Vàrem entendre la necessitat d’adaptar l’estàndard català a la variant algueresa, en una població prou òrfena alfabèticament de la llengua pròpia. Vàrem entendre igualment les dificultats de la relació entre les diferents entitats que treballen a favor de la cultura nostrada.

Ens van fer obsequi d’uns quants llibres, entre els quals el del Retrobament dels anys 1960, un dels grans fets culturals que han passat a la ciutat, quan un seguit d’intel·lectuals i literats catalans varen organitzar un creuer per retrobar-se amb la gent de la cultura algueresa, capitanejats per en Pere Català Roca. També ens varen donar el llibre que recull els poemes guanyadors del premi Rafael Sari de poesia, que ens apropa els millors poetes actuals de la ciutat: Antoni Canu, Antoni Coronzu, Anna Paulocci.

I seguirem amb la Itaca, amb llibres en alguerès de cultura ben nostra, la de la ciutat amb muralles i bastions de cara la Mediterrània, la nostra Barçaruneta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *