Primerament, li desitjo molts d’encerts i molta sort durant la seua etapa a la presidència de Catalunya. Nogensmenys, hi ha arribat en un moment decissiu per al nostre futur col·lectiu com a poble. La seua persona em mereix tota la confiança, atès que l’avala una trajectòria incansable en defensa de la catalanitat i en la promoció cultural i lingüística. És un intel·lectual que ha fet cap a la política, la qual cosa, malauradament, li ha fet rebre des d’un principi tota una campanya difamatòria. Durant les darreres dècades ens han normalitzat la idea dels polítics sense ideologia, que es poden canviar de partit més ràpid que de calçotets, i que no comuniquen res ni quan parlen ni quan escriuen, si és que escriuren!
En un parell d’ocasions hem tingut contacte personal, el qual va donar precisament uns bons fruits. Corria l’any 2011 quan vostè em va trucar per proposar-me l’edició dels “Contes negres vora el Danubi” del poeta miravetà Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vichy-en-Seine 1997), de la biografia del qual en sóc autor conjuntament amb Josep M. Sàez. Em va fer cinc cèntims sobre el seu projecte editorial, A contravent. Em va fer sabedor que volia donar especial relleu a textos referents a la memòria històrica, que permetissin lluitar contra l’oblit i ajudessin a dignificar les persones. Roc Llop havia sofert la llopada en romandre al camp de la mort de Mauthausen-Gusen des de 1941 a 1945. Els contes en qüestió havien estat premiats als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974. Per circumstàncies personals de l’autor, tenien al darrera una història exemplificadora, ja que Roc Llop els havia editat en format d’autoedició el 1986 però no els va voler comercialitzar perquè, per una errada professional, havien imprès la versió no corregida que estava plena de faltes ortogràfiques. Gràcies a la seua proposta, la meua dona, l’Araceli Aguiló, professora de català, i jo, teníem l’oportunitat de retre un nou homenatge a la figura de Roc Llop mitjançant la publicació adequada de les seues històries a Gusen, carregades de sentiment i de denúncia contra la barbàrie nazi. L’edició va ser esplèndida i tothom en vam quedar força satisfets. La presentació del recull va tenir lloc en el marc incomparable de l’església vella de Miravet. Vostè va expressar la seua satisfacció perquè els contes poguessin veure la llum, ja que la literatura catalana no compta amb gaires testimonis de denúncia dels sagnants quefers nazis, amb l’il·lustre excepció de la novel·la KL Reich de Joaquim Amat Pinella.
El segon cop que ens vam trobar va ser durant la nit de santa Llúcia que Òmnium cultural va organitzar a Tortosa, conjuntament amb la regidoria de cultura. Vostè es va manifestar públicament favorable a treure del mig del riu el monument franquista, fet que va provocar tot un terrabastall entre els dirigents polítics municipals, tan sensibles quan es fa referència a aquest horrible símbol feixista. Novament em va complaure la seua valentia en expressar opinions i la seua contundència contra el monument de la vergonya.
En ser nomenat candidat i després president, repeteixo, ha estat objecte d’una campanya calumniosa per uns tuits antics i algun article que han tret de l’armari del temps. He llegit justament les frases de la discòrdia i, justament, signaria cada mot que conté. Ja n’hi ha prou de mitges tintes, vostè expressa la seua discomformitat amb tota aquella gent que persegueix el català, es nega a usar-lo i busca com menysprear-lo en tot moment. El felicito! Quant als tuits, òbviament, hi ha altres maneres d’expressar-se. Tanmateix, els qui impulsen la campanya de descrèdit no són precisament germanetes de la caritat. Tots ells han donat suport a l’empresonament de persones molt dignes, han forçat la sortida del país d’altres, i els importa un rave el contingut. Només volen fer mal i impossibilitat el seu govern. No cal dir que ells han actuat de manera perversa i tenen uns ideals totalment contraris a la catalanitat. No són exemplars en la defensa dels drets ciutadans precisament. Un dels partits del número justament ha estat fundat des del més profund racisme lingüístic, els insults constants contra els catalans ja formen part del seu dia a dia; mentre que el psoe regional s’agenolla davant de totes les decisions dels amos madrilenys.
És espantós que haguéssim de parlar de tot això, i no de com afrontar la implantació de la República. Tenim nou persones segrestades per l’estat i alguns altres desterrats de casa. Hem de saber crèixer com a poble i ser molt valents. Segur que serem capaços tots plegats de tirar endavant. Vencerem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!