Estimat Oriol,
M’és fàcil de fer la remembrança de la data en què ens vam conèixer personalment. Es tracta del 12 d’abril de 2014 quan vas vindre a presentar el meu llibre “Campredó 1936-1939 (República, revolució i guerra)” al casal Francesc Llop i Marqués de Campredó. No cal dir que em suposava tot un honor que haguessis acceptat de presentar aquest estudi històric que feia cinc cèntims d’un període il·lusionant per a la ciutadania que va acabar en una veritable tragèdia col·lectiva, tant en un poble menut de la riba final de l’Ebre com a la resta de la nació catalana. Havíem preparat la teua visita a consciència, atès que per als companys de la secció local d’ERC era tota una fita el fet de poder comptar amb la teua presència al nostre poble. Vam poder enraonar una estona, la suficient per sentir de boca teua que coneixies la meua trajectòria literària i la meua passió per la cultura catalana, fet que em va satisfer d’allò més. Vam intercanviar igualment opinions sobre fets històrics, i et vaig poder explicar algunes dades sobre la figura de Francesc Llop, el campredonenc més il·lustre i un dels grans paisatgistes catalans del segle XX. Quan va arribar el teu torn, ens vas fer una brillant dissertació històrica sobre el fet republicà com a contraposició als règims dictatorials. T’he de dir que molts cops, davant de la dissortada situació personal teua actual, em ve al cap aquest retrat que vares fer de la manera totalitària de governar, que suposar l’aplicació de la repressió contra la ciutadania. Els tres partits del número s’equipara a les pitjors dictadures!
Tanmateix, Oriol, a finals de mes organitzem unes Jornades dedicades a la commemoració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre. Em complauria explicar-te-les: quins actes hem organitzat, què n’esperem d’elles, quin esforç estem fent des del govern de Campredó envers la recuperació de la memòria històrica. Segur que gaudiries de les conferències, fins i tot tu ens n’hauries pogut impartir una. T’entusiasmaries amb el nostre projecte patrimonial, ho sé perfectament. Quina llàstima! Et faríem partícip de les nostres il·lusions, i tu ens repetiries de nou: el teixit associatiu nostrat és potentíssim!
I et tenen a l’ombra, sabedors que el teu únic delicte és la fermesa en la defensa dels teus ideals. Empresonant la persona, volen aigualir la lluita, condemnar-la a l’ostracisme i criminalitzar-la amb tota la seua intencionalitat malèvola habitual. Sé que ens demanes que no tinguem rancúnia, que intentem viure amb normalitat una situació que ens denigra a tots i a totes col·lectivament. T’he de confessar que em costarà molt oblidar el suport que els dirigents del psoe regional, i també molts militants, han donat a l’aplicació del número i a la repressió consegüent. No és només imperdonable, em resulta del tot incomprensible. Qualsevol persona, i no cal ser doctor en història, sap que la ciutadania ha de fer passes per anar trencant lleis que encadenen. Les civilitzacions han pogut anar avançant al llarg de la història sempre que s’han desfet de lleis injustes. Tu ho explicaries molt millor i amb tota mena d’exemples.
La tristesa i la ràbia no ens ofuscarà. Segur que ens en sortirem, i la vostra situació actual serà només un malson. Us veurem en llibertat, us felicitarem, us escoltarem i exercireu de nou el lideratge que tant necessitem.
El passat 1 d’octubre va ser la data més important de la història contemporània de Catalunya. El poble català va romandre dempeus i va exercir el seu dret al sufragi universal. Vàrem ser un exemple de voluntat, d’estima a la terra, de decisió i valentia. I aquest esperit d’aquella gran diada és l’espill de la nostra voluntat a implantar la república que ens farà a tots i a totes més lliures. M’agradaria dedicar-te uns versos d’un poema que vàrem incloure al llibre Versos contra la violència, tot un fenomen literari sorgit com a resposta a l’agressió amb porra, com ·”els grisos d’abans”, a poblacions ebrenques com Roquetes, Móra la nova i la Ràpita: Envoltats de gent amb sentiment,/ les urnes entraven pel darrera,/ benvingut sigui el sufragi universal!/ Nostres drets de ciutadans,/ no els trepitja cap barrera.
Oriol, t’admirava com a historiador, et seguia per la ràdio i la televisió, i em va complaure moltíssim el teu pas a la política. Com tants altres catalans i catalanes, et voldria veure en llibertat. Ets un exemple per a tots nosaltres. Els teus fills no poden gaudir de tu, ni tu d’ells. Com poden ser tan cruels? Tanmateix, la llibertat és una dama encadenada que ens està esperant. Com deia Espriu sàviament: Tenim la raó contra bords i lladres, el meu poble i jo!
Romandrem dempeus, el nostre poble i tu! T’estimem, Oriol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!