Estimat Raül Romeva

Estimat Raül Romeva,
Més d’un cop he tingut el goig de fer-te saber personalment que ets el polític que més m’agrada seguir i escoltar. No és una frase banal, ja que mai no l’he pronunciat davant de ningú altre! (no sóc un d’aquells que els agrada adular el polític de torn, ni de lluny!). He estat implicat en afers de l’independentisme i del catalanisme cultural des dels 14 anys. Mai no he estat una persona de sigles, malgrat la meua militància en dos organitzacions diferents al llarg del temps. De fet, normalment em costa seguir regles i normes. Tanmateix, em va captivar des d’un principi la teua manera d’entendre les relacions polítiques, el teu compromís amb l’àmbit ecològic i cultural, el teu savoir faire en tot moment, el teu impecable domini de llengües estrangeres, i la teua saviesa intel·lectual.

Per a vergonya col·lectiva, ara l’estat espanyol et té privat de llibertat, i em cau més d’una llàgrima en pensar-hi. La repressió espanyola està arribant a punts insospitats, inversemblants, per molt que anem repetint la frase: “jo ja m’ho pensava”. Sentim ràbia i dolor, però també esperança, perquè tu i la resta de companys engarjolats sou un exemple d’estima pel país i de fermesa política. El que us estan fent és la crueltat personificada! Et van prendre allò més preuat, la llibertat, el dia l’aniversari de la teua filla. No pots fer el cafè amb els amics, ni trucar els teus pares quan et vingui de gust. Aquestes coses quotidianes són un tresor, que el govern espanyol s’ha pres la llicència de negar-vos. Esteu pagant un preu altíssim pel fet de mantenir-vos fidels a la gent i als vostres ideals.

Vaig començar a seguir la teua carrera política a través del teu bloc Reflexions periscòpiques a mesvilaweb. Jo també era un blocaire apassionat, dels que actualitzava diàriament. La visita al teu diari personal online era obligada, sempre tenies articles interessants per gaudir. Vaig descobrir un polític íntegre, que s’interessava per tota mena de temàtiques. Era el teu moment de plenitud al Parlament Europeu, on et donaven premis com a eurodiputat més treballador. Vas captivar companys de formacions molt diferents, et podies comunicar amb ells amb el seu idioma, i donaves mostres d’altíssims coneixements en moltes matèries.

Cap a l’any 2009, a nivell de política catalana va esclatar la crisi per la sequera que patia el país. El govern tripartit va apostar per un transvasament encobert del Segre, fet que va provocar l’aixecament de nou de la bona gent de les Terres de l’Ebre. El conseller de mediambient del govern català era l’inefable Francesc Baltasar, el qual va convidar tots aquells d’ICV que s’oposessin al projecte a abandonar el partit, una tàctica indigna d’un polític que es deia d’esquerres. A redós de la campanya antitransvasista, vaig entaular comunicació amb tu online. Evidentment, era un moment convuls i la cúpula del teu partit et marcava de prop. Va ser llavors, tinc el goig de fer-ho públic, quan et vas alçar i vas fer una cosa que guardaré sempre en la meua remembrança. Vas fer que et passessin el meu telèfon i em vas trucar per fer-me saber que comparties els meus ideals, que eres un fervent antitransvasista, i que t’allunyaves del posicionament oficial del teu partit. Em vas trucar des de Brussel·les i vam estar enraonant 17 minuts. Quan vaig penjar, a casa vaig dir: m’ha emocionat, aquest és el tipus de polític que jo voldria!

Posteriorment, vaig llegir una novel·la teua “Sayonara Sushi”, seguia els teus articles, m’interessava per fets ecològics que em copsaven, m’encantava veure com et posicionaves sempre favorablement a les lluites per la dignificació del català. Farà uns tres anys, el teu pare, l’amic Jordi, em va venir a veure per demanar-me que presentés el teu llibre “Som una nació europea” a Masdenverge. Tu li havies parlat de mi, i em consideraves la persona adient per la presentació. Novament vaig sentir un gran goig, el polític que jo més admirava em triava per a la presentació del seu llibre a les Terres de l’Ebre, a la població on viuen els seus pares.

Em va alegrar molt que t’incorporessis a l’entramat independentista, que ocupessis un lloc capdavanter. Eres el gran fitxatge! Una incorporació necessària i útil, una peça fonamental en la partida d’escacs que ens ha de portar al nostre alliberament. Només la repressió t’ha tallat les ales, tu has romangut en peus en tot moment. Raül Romeva és una persona digna, un dels parlamentaris més brillants en la seua oratòria, un pou de coneixement. Espanya t’ha empresonat, la major part del poble català et voldria veure lliure.

Rep una forta abraçada i tota la meua estima,

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *