FLANDES, 7 de desembre
Un jorn gris per terra de Flandes,
arreu s’enraona la llengua d’Ausiàs,
arreu somriures i ressons de festa.
Uns bells llaços grocs i solidaris,
com a gudaris els exiliats retrobats,
i una república ens cal defensar.
Sonen estridents la gralla i la dolçaina,
construeixen uns elaborats castells,
cantem consignes molt humanes,
i abracem els nostres consellers,
i el president que mai no ens han pres.
Avui sentim el dolç regust a victòria,
-a la memòria, el mal que ens han fet!-
Avui el català aquí és llengua cabdal,
places i carrers plens de senyera i estel!
El cel de Flandes se’ns mostra obscur,
el fred ens cala fins les entranyes,
però nostres banderes onegen estelades.
Llavors el clam s’impregna de poemes,
i els versos roents ressonen al firmament.
A l’alba, s’endega una jornada intensa,
milers d’ànimes recorren els carrers,
els riures ens acompanyen tostemps,
i els ideals ben alts, dintre del nostre ser.
Aquest jorn guardarem en remembrança
eterna, car la glòria es reté a la memòria.
L’esperança catalana amb tot l’anhel!
Res no és fosc amb tanta galivança,
que porta l’estima per tanta bona gent.
Al cel…com si hi haguès un blau ben lluent!
I Flandes reviu com mai la història ancestral,
eixes centúries de grandesa i victòria!
Temps comercials amb l’or del nou continent,
ara és la seu de l’innoble poder financer.
I és que han construït l’Europa del banquer,
insensible al sofriment de pobles i gent!
Ciutat, t’han convertit en capital del diner!
Luxoses oficines i eixe infame parlament,
d’elegant façana i la més crua realitat!
En un jorn nuvolat, a vessar d’esperances,
-on defensàrem l’Ebre i ara la llibertat-
en eixe llunyà país que ens han apropat,
els nostres drets seran respectats!
I joiosos els direm en flamenc i francès,
Merci, Vlaenderen, Dank je!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!