Durant els darrers anys hem sentit a parlar freqüentment del concepte “memòria històrica”, que fa referència explícitament al fet de no permetre l’oblit de fets luctuosos que varen passats sota el domini de règims polítics dictatorials del nostre passat. Hem de tenir tothora present el fet que durant el franquisme, els Països Catalans i la catalanitat varen sofrir un duríssim intent de genocidi cultural i lingüístic, a causa de les polítiques agressives d’un règim feixista que va ser responsable d’assassinats fins pocs dies abans de la mort al llit del dictador, el 20 de novembre de 1975.
Des de la Generalitat i des d’altres institucions comarcals i municipals s’han volgut portar a terme tot un seguit d’iniciatives per a dignificar la memòria de les persones que varen sofrir terriblement les conseqüències dels règims repressors. El conseller Raül Romeva ha estat un dels artífexs d’aquest reviscolament de la memòria històrica des del marc institucional. Per a vergonya col·lectiva, roman empresonat per ordres de la “independent” fiscalia des de fa unes setmanes. Es tracta d’una persona amb un alt nivell cultural, que parla fluïdament fins a cinc llengües estrangeres, que havia estat anteriorment eurodiputat, càrrec des del qual s’havia distingit en la defensa dels drets ciutadans, de les minories ètniques, i del fet ecologista. A iniciativa seua, la Generalitat va fer un homenatge a tots els catalans que varen trobar la mort de manera inhumana totalment al camp d’extermini de l’exèrcit nazionalsocialista a Mauthausen-Gusen, prop del poble de Sainkt Valentin, a Àustria.
Després de realitzar una visita a aquest funest espai, es reviuen tota mena de sensacions. Temps de contemplar el mur tenebrós que ja dóna idea del tipus de recinte que es trobarà el visitant, s’endega un itinerari pels crematoris, pels llocs de les vexacions inacabables, pel cementiri, per les estances de les puces, i per l’emotiu “Racó dels noms”. Allí es troben, en un llibre extremadament voluminós, tots els noms de les centenars de milers de persones de totes les nacionalitats que varen traspassar al camp d’extermini. Al seu redós, es poden llegir plaques o obsequis d’homenatge en molts idiomes, també en català, que han dipositat institucions i grups antirepressius, un dels darrers prové justament de l’ajuntament de Xerta. Alguns estats com Itàlia, que comptava amb un règim feixista durant els anys 1930 i la 2a Guerra Mundial, condemna de totes totes el nazisme. És el que més esforços ha posat en homenatjar els compatriotes morts a Mauthausen. Hi ha algun estat mediterrani que se situa molt al darrere, si és que està situat a la llista dels qui condemnen els règims totalitaris i criminals!
Des del govern de Campredó estem treballant en la recuperació de la memòria històrica, i aviat sortirà a la llum la nostra modesta col·laboració. Dintre del projecte de canvi de nomenclatura d’alguns carrers de la població, li serà concedit el nom d’un carrer a un campredonenc que va patir la barbàrie nazi, Joaquim Roca, mentre que un altre rebrà el nom d’Armand Robert, un dels brigadistes internacionals que va pernoctar al poble durant els mesos del front de l’Ebre.
Tanmateix, des de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill, ancià escriptor tortosí també represaliat pel franquisme, tirarem endavant una modesta però significativa campanya. La darrera adquisició de la biblioteca ha estat justament el Gedenkbuch für die Toten des KZ Mauthausen, l’esmentat llibre dels noms dels morts al camp d’extermini. Ha estat una important aposta nostra, ja que no es pot trobar en gaires biblioteques catalanes, de ben segur. Llavors, posarem en marxa a internet una campanya en set idiomes (sembla que n’usarem sis més que Rajoy), en la qual qualsevol ciutadà d’arreu del món que vulgui tenir constància de la defunció del seu familiar o conegut a Mauthausen, gustosament li podrem enviar la informació inclosa al llibre. Aquest és el text que posarem a les xarxes socials en català, anglès, francès, portuguès, italià, castellà i alemany.
L’Ajuntament de Campredó està molt compromès amb la memòria històrica. A la Biblioteca municipal “Manuel Pérez Bonfill” disposem del llibre dels noms dels morts al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, a Àustria. Volem homenatjar totes les persones que van ser assassinades en un dels pitjors camps de la mort durant la Segona Guerra Mundial. A qualsevol persona que es posi en contacte amb nosaltres per tal d’informar-se sobre algun familiar o amic que va traspassar a Mauthausen-Gusen, li enviarem la informació corresponent sobre la persona en qüestió, la que hi hagi en el llibre anteriorment esmentat.
El poeta miravetà Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vichy-on-seine 1997) va sofrir en pròpia pell la llopada nazi. Els seus versos ens esperonen a honorar els difunts i a lluitar per un món sense fets tan dramàtics:
Ressec el llavi de dèria,
Mil febres cremant-li el front,
Una fita, Catalunya,
I la llibertat del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!