El plor ens envaeix, Younes!
Un nus de pensament ben humà.
Ni cel ni infern, ni Déu ni Al.là!
Només plor, dolor, horror, temor!
Tenies rostre jove i mirada d’infant.
A l’escola vas conèixer no musulmans.
A futbol vas jugar amb blancs,
els profes et van donar un cop de mà,
segur que algun català et donà un got d’aigua.
Aquí vivies i el nostre parlar comprenies.
Eres un ciutadà com nosaltres,
res a veure amb un monstre.
I ara què, Younes?
La sang que vas vessar
les llàgrimes que ens ixen del cor,
el xiquet australià i el noi que vas assassinar?
No tinc gaudi, tampoc odi.
Sento esgarrifança
amb l’esperança que a cap més Younes
li robaran el cor i ens farà sentir por.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!