El jorn desperta,
quan ix el sol a l’alba,
la vida s’alça.
De matinada,
silenci del reialme,
el món es calma.
El jorn s’agita,
feina de la jornada,
ningú descansa.
L’àpat espera,
es menja, beu i es xerra,
la vida és bella.
La migdiada,
plaer de la jornada,
moment de calma.
Es fon la tarda,
roig a la serralada,
el jorn s’acaba.
El vespre incita
la lectura plàcida,
abans de l’àpat.
La nit s’implanta,
obscura pobra imatge
tothom a casa.
El jaç espera,
dorm el jorn a l’alcova,
somnis d’ànima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!