Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

8 de juny de 2017
0 comentaris

L’estada d’Artur Bladé a Tortosa

L’ESTADA A TORTOSA D’ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

Tots els apunts biogràfics que s‘han anat publicant durant els darrers anys sobre la figura d‘Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) fan tan sols un breu esment del fet que va residir els primers anys de la Segona República a la ciutat de Tortosa. Tanmateix, no s‘ha donat una rellevància suficient a la seua estada a la ciutat del Baix Ebre, durant la qual va realitzar una destacable tasca política, va aprofundir la seua passió periodística i va entaular una profitosa amistat amb persones cabdals de la vida política, social i cultural tortosina. La Tortosa de la dècada de 1930 estava totalment influenciada políticament per dos cabdills: el conservador Joaquim Bau Nolla i l‘esquerrà Marcel·lí Domingo Sanjuan. Quant als cercles catalanistes de la ciutat giraven a redós del setmanari Vida Tortosina (1927-1937) i eren una força veritablement emergent quan va esclatar el conflicte bèl·lic.

Artur Bladé va haver de superar un repte vertaderament feixuc en passar a ocupar la presidència dels Jurats Mixtes de Treball de Tortosa el 1932. Havia estat designat expressament per la direcció territorial d‘ERC per tal de contrarestar el domini aclaparador a la regió de l‘Ebre dels membres del marcel·linista Partit Radical Socialista. S‘havia anat preparant políticament a redós dels cercles republicans de la Ribera d’Ebre, i se sentia molt motivat en realitzar una reforma considerable de la justícia per a desfer-se dels greus defectes adquirits durant els règims polítics anteriors. Les seues pròpies paraules ens han d’aclarir conceptes: Si l’administració d’aquesta funció anomenada augusta, no ha pogut ésser encara gratuïta com hauria d’esser, que sigui almenys ràpida, imparcial i recta. És aquesta l‘única manera de dignificar el concepte de la justícia. La República honorarà així el que la Monarquia deshonorava.

Quant al paper del Jurat Mixt, va haver-hi una gran controvèrsia a nivell polític i sindical. Des del fulletó Acció (portaveu d‘Acció Catalana) va endegar-se durant el 1933 una intensa campanya de denúncia de les anormalitats que s‘hi anaven observant, d‘una manera especial en el ram de la construcció. Es tractava del fet que havent-se publicat unes bases per la confecció d‘un cens obrer, s‘havien dirigit a la Comissió Arbitral Mixta del ram de la construcció una sèrie de sol·licituds amb prec que els interessats hi fossin inscrits, algunes de les quals havien estat desestimades arbitràriament. Artur Bladé es va trobar al bell mig d‘una problemàtica política i social de primer ordre, en un moment en què les qüestions de treballs i els plets entre patrons i obrers eren conduïdes cap a situacions difícils i perilloses.

Els dos partits catalanistes majoritaris a Tortosa, Acció Catalana i Esquerra Catalana, varen tenir durs enfrontaments amb la direcció del Centre Obrer de Corporacions, que romania en mans dels radicals socialistes. Aquestes formacions denunciaven el fet que els sindicats obrers havien de restar deslligats de la política, atès que l‘essència de l‘obrerisme consistia precisament a defensar els interessos de classe lliurement, sense estridències polítiques i propagandes demagògiques. Era indubtablement una crida ferma a les organitzacions obreres per tal que s‘abstinguessin de fer política. Bladé va apartar-se totalment de les pretensions intervencionistes dels polítics socialistes i, fent costat als criteris del seu partit, ERC, apostava per l‘enfortiment de les organitzacions de treballadors de tota mena. Era del parer, però, que havien de tenir una finalitat de defensa i d‘assistència mútua, a la vegada que havien de ser elements essencials en la relació amb els empresaris, i no retratar-se com als seus enemics. Una de les disputes principals era la proposta de Bladé d’expedició d‘una Carta de Treball obligatòria per a poder aconseguir un contracte laboral, a la qual s‘oposaven els dirigents de la CNT.

Pel que fa a activitat literària, quan Bladé va arribar a Tortosa, malgrat que només tenia 25 anys, comptava amb un incipient bagatge literari atesa la seua estreta vinculació des de molt jove a les revistes El Llamp, de Gandesa, i La Riuada, de Móra d’Ebre. A Tortosa la seua activitat literària no es va prodigar amb excés. Li coneixem únicament uns quants articles esporàdics publicats en el diari marcel·linista El Pueblo durant el seu primer any d‘estada a la ciutat, i els poemes satírics del cicle Misèria de poesia el qual consta de 7 poemes que comencen el 23 de maig de 1936 i s‘aturen precisament en la fatídica data del 18 de juliol de 1936, en què va esclatar la sagnant guerra civil. Són composicions molt ben redactades, amb l‘ús d‘adjectius punyents i amb intencionalitat ideològica i de forta crítica envers la dreta, amb ridiculitzacions incloses. Aquesta col·laboració amb un periòdic d‘ideologia marxista era fruit de la seua gran amistat amb els germans Jardí (Tomàs, Josep, Joaquim i Albert), que constituïen tota una saga de dirigents polítics d‘arrel esquerrana.

El Bladé de l’exili serà molt menys contundent, deixa enrere l’efervescència ideològica de joventut i es dedica a crear un dels universos memorialistes més importants de la literatura catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!