SOLICRÚ
Al bell mig d’un lligallo en prada viatgera,
s’alça una ermita petita i molt discreta,
guaita des de dalt el vessant de la dreta
i albira una frondosa vall arrossera.
Uns goigs antics remembren una drecera,
un bou llepava una roca amb la llengüeta,
un pastoret en alçar-la, sorpreseta!
trobà una imatge virginal i riallera.
Esglesiola solitària encisadora,
avui cristiana amb arrel de terra mora,
sobirana del lloc, capella galana,
Regina d’una serra tants anys templera,
durant segles usada com lloriguera,
renaix amb la centúria tota ufana.
LA TORRE DE FONT DE QUINTO
Dalt d’una talaia vigilant el riu,
s’alça una torre crucial de la història,
aquesta imatge ens retorna a la memòria,
moments en què el domini era ben viu.
El comte Berenguer a la Reconquesta
les seues naus flotava per conquerir,
terra infidel volia convertir
i amb valentia va forjar una gesta.
L’orde templer un dia va eregir
un castell imponent per protegir
la fèrtil terra de l’Ebre final.
Llença les cadenes per garantir,
cap bot enemic hi pugui accedir,
per l’Ebre la pau és tostemps primordial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!