Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de juny de 2017
0 comentaris

Poema a Carles Capdevila

Una puta malaltia
– mots que t’eixiren de l’ànima –
se t’ha endut terra enllà,
envers un indret que desconeixem,
el misteri de tots els temps.
Allà escriuràs les teues memòries,
narraràs els quefers quotidians,
t’implicaràs en fer l’altre món més humà.
Bon viatge com a guerrer
que al teu poble has estat fidel.
que t’afavoreixen tots els Déus
i et portin al port buscat.
Pare i marit, com a fet essencial,
fill de la mare que tendrament ha besat,
Amb un riure, amb voluntat,
encarant el camí amb el cap ben alt,
el somriure d’un home molt gran,
fidel a un país en vies de llibertat,
ens has ensenyat tant i tant.
Una puta malaltia ens fa dir-te adéu-siau,
maleïda malaltia sigui en el seu pas!
El nostre comiat es un arreveure
car a tots ens plau!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!