PRÒLEG
Aquesta obra d’Emigdi Subirats, és potser la més personal de les que ha publicat fins ara, ja que hi ha molta implicació, emotivitat, sentiment i sobretot amor a la terra que l’ha vist néixer i créixer, Campredó. Campredó templer és una obra que recull història, poesia, teatre, faules i altres, però sobretot, és la suma de moltes il•lusions per fer realitat un projecte com és l’estudi, la interpretació i difusió del patrimoni campredonenc. Un patrimoni en majúscules, que mereix tornar a tenir la rellevància de temps llunyans. De fet, aquesta és la tasca que l’amic Emigdi ha resseguit des que el conec (i no diré quant de temps fa), i puc donar fe del seu paper actiu com a dinamitzador i difusor patrimonial, juntament amb l’associació cultural campredonenca Soldevila des de la seua creació.
A mesura que examinarem l’obra, coneixerem el paper importantíssim que va tenir aquest territori situat a la riba de l’Ebre, perquè pobladors de renom com ibers, cartaginesos i romans, el poblessin, administressin, i hi tinguessin grans exercits per poder-lo defensar. No podem oblidar que aquestes terres han esdevingut un observador silenciós de grans batalles decisives per a la història antiga, com ara l’episodi de la batalla d’Híbera dins la segona guerra púnica, succeït segurament molt prop de Campredó, amb l’assentament d’un gran exèrcit romà, amb més de 20.000 soldats.
Ens endinsarem a l’antic territori de Campredó, el qual també va gaudir de temps tranquils amb la pax romana, i amb esplèndides vil•les que assentades en aquestes terres riberenques van viure anys de bonança, amb fructífers conreus, i bones pastures, i que no deixaren de tenir relacions amb la ciutat de Dertosa.
També van assentar-se en aquest territori els habitants d’al-Andalus, arribats de terres llunyanes, i altres convertits a l’Islam, que viuran a l’extrem de la fe, línia imaginària que marcarà el nostre riu Ebre i, dels quals, avui en dia encara podem veure el fruit dels seus esforços en el modelat de les margenades, i segurament en els basaments de moltes torres guaita, en l’origen d’algunes masades, però sobretot en moltíssims mots de la nostra parla, i en la nostra gastronomia.
Una de les empremtes més notòria, però, és la que ens explica Emigdi que ha estat el seu projecte més insistent en l’obra i en el seu estudi, la que van deixar l’orde dels pobres soldats de Crist, o cavallers templers. Aquests monjos – guerrers apareixen després de la primera croada, i un cop perduda Terra Santa, tenen un paper més que remarcable en la reconquesta peninsular, però sobretot serà bàsica la seva presència a les Terres de l’Ebre, que tornen a marcar la línia de frontera, i per tant zona altament perillosa per a la població civil.
Aquests soldats de la creu, símbol del martiri de Crist, i del color vermell que recorda la sang vessada, participaran activament en la conquesta de Tortosa, fins a arrancar-la de les mans andalusines l’any 1148, i en pagament al seu servei, reben com donació extenses i fèrtils terres, acabant essent el principal propietari latifundista ebrenc. Posseiran l’actual terme de Campredó, entre altres territoris, llavors designat com terrenys de Quinto i Prat, el que serà un dels principals enclavaments dels templers i des d’on controlaran la ruta fluvial entre Tortosa i la desembocadura. Símbol del seu poder, seran les impressionants construccions, que a Campredó es traduiran en dos emblemàtics edificis: la torre de Font de Quinto i la Casa del Prat.
Avui dia, i gràcies a la insistència de persones com Emigdi Subirats, associacions com Soldevila, o la Parròquia de St. Joan Baptista, que s’han implicat en l’estudi i la lluita per a la conservació de les torres, entre altres fets, podem encara gaudir de la seva presència per molts anys.
Contradictòriament, serà amb la caiguda de l’orde del Temple, possiblement per dedicar-se més a activitats financeres que a funcions assistencials, quan les seves possessions passen a mans de l’orde de l’Hospital, i és llavors, quan per primera vegada s’esmenta en un document el nom de Campredó.
Aquesta obra és una mena de tresor documental per a tots els amants del patrimoni, però molt especialment per als habitants de les Terres de l’Ebre i, per suposat, dels de Campredó, perquè valora una sèrie de riqueses monumentals úniques, jaciments arqueològics importantíssims, peces gràfiques, reculls, escrits, etc., que no són altra cosa que l’herència cultural de la nostra terra.
Cinta Montañés
Amposta, febrer de 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!