Emigdi Subirats i Sebastià

A TITO VILANOVA, UNS VERSOS

L’estima d’una gent amb anhel de glòria
enlairen els quefers d’un esportista,
que es lliurà al futbol com afer de vida,
que va assaborir la dolçor de la victòria,
que cregué en un estil de bellesa plàstica,
que alegrava la retina del bon blaugrana.

Una abnegada malaltia li ha fet prendre el vol, 
envers altres i distants móns,
altres galàxies de misteri,
on la fosca nit escombra la llum daurada.

Però la remembrança ens serà complaent,
el record de jorns de joia compartida,
S’ha apagat una llum jove amb embranzida,
que enlaira plors, sent impotència,
i donarà pas a una resignació pausada.
Ell que fou una persona admirada,
amb la seua dissort avui el dol ens enfonsa el cor.