I hem fet camí, durant un any llarg… i hem reviscut esperances i il·lusions, i hem tingut coratge arreu d’una vida senzilla i plena, amb amor, feina i alegria. Avancem, a poc a poc, sense el camí traçat, tot seguint el pas del temps que no s’atura. I ens trobem davant d’imatges colpidores, idees sanes i… tanques arreu d’un horitzó que es clou a voltes amb claus punyents. I ací en un poble que demana tantes coses justes, amb una cultura espill del treball profund de les centúries, amb Ausiàs i Tirant, amb horitzons nostrats de línia primera, sabedors que la injustícia ens ha marcat la trajectòria. I ací una parla que es conrea enllà dels mars, que ha rebut noms d’or per reforçar-la i diferents accents dalt i baix de la terra eixuta. I ací una família plena, uns xiquets que reben amor diari, i…ara… il·lusions i reis, el regal d’estar tots junts en moments plàcids. I ací, Araceli, nom d’amor conreat dia a dia. Un any ha passat, i ací ens trobem explorant futurs camins plens d’esperança.