LA RELACIÓ DE PASQUAL SCANU AMB TORTOSA
Estem en un any de centenaris d?històrics
esdeveniments, institucions i col·lectius de la catalanitat: el I Congrés
Internacional de la Llengua Catalana, l?Institut d?Estudis Catalans, l?Orfeó
Català de Mèxic i el grup catalanista alguerès de ?La Palmavera?. Aquest
darrer grup poètic va suposar la primera aposta seriosa envers la dignificació
literària de la llengua catalana a l?Alguer. Joan Pais, Joan Palomba, Carmen
Dore, Antoni Ciuffo i la resta de membres del grup varen aconseguir un petit
renaixement cultural a l?entranyable país català de Sardenya. Val a dir que a
la dècada de 1960 va haver-hi una mena de nova renaixença de la cultura
catalana a l?Alguer, gràcies a esdeveniments històrics com el retrobament
(viatge d?intel·lectuals catalans a la ciutat) que va propiciar l?estudiós
barceloní Pere Català i Roca, a la qualitat literària que demostraven alguns
poetes amb Antoni Bal·lero de Càndia i Rafel Sari, i a l?intens treball que
realitzaven estudiosos com Pasqual Scanu.
Scanu, a
partir de 1935, va dedicar-se a estudiar la llengua i la literatura de
l?Alguer. Va publicar Alghero i la Catalogna, un important estudi que
recollia la història dels escriptors algueresos que havien fet ús de la llengua
catalana fins al 1961. Va participar en tots els Jocs Florals que se celebraven
a l?exili, i va ser el gran avalador de l?obra del poeta Joan de Giorgio i
Vitelli, un altre dels històrics components de ?La Palmavera?. En els
esmentats i històrics certàmens poètics de l?exili va ser guardonat al costat
del nostre Artur Bladé i Desumvila, amb la qual cosa contribuïen òbviament a aixecar la veu dels
territoris perifèrics que no ha estat històricament gens fàcil dintre dels
ambients literaris catalans. Va publicar un opuscle sobre la relació de Tarragona i l?Alguer a la col·lecció
d?episodis de la història, va contribuir a l?agermanament entre totes dues
ciutats, i va editar Poesia de
l?Alguer a la capital de la demarcació el 1970.
En el Fons Scanu que va ser donat a la Biblioteca comunal de
l?Alguer, hi ha nombrosos llibres d?autors de les Terres de l?Ebre i el
Maestrat, entre els quals destaca Del folklore tortosí de Joan Moreira,
pel fet que va ser una donació de l?esmentat Català i Roca amb una dedicatòria
ben significativa en la qual afirmava que estimava molt aquell llibre i que li
donava a un amic alguerès perquè continués aprofundint els seus estudis a favor
de la nostra llengua comuna. Seria molt
interessant, en canvi, aprofundir en la relació que va tenir amb Tortosa, a
part de disposar de llibres ebrencs, ja que em va causar una grata sorpresa
descobrir que al setembre de 1972 va dedicar un poema a la ciutat, ?A
Tortosa?, que es va publicar al programa de festes majors de 1974:
Pubilla
catalana, endaurada,/ Tortosa es distén, ben assentada/ en la plana de l?Ebre
rigullosa,/ entre jardins de riques oliveres./ Serva rastres d?història
mil·lenària/ amb riquesa que puja cada dia,/ per conservar la dignitat d?un
poble/ que va guanyant noblesa i gallardia./ Temple sacral que crema fervorós/
per la Cinta sagrada de Maria,/ amb una fe que s?apaga mai/ i que lliga les
ànimes devotes./ Estrella de l?Ebre encantadora,/ llum esplendent d?un gran
miratge immens/ per tu, Tortosa, i pels teus fills fidels.,/ sigui aquest cant d?amor
i simpatia/ d?un fill d?Itàlia de parla catalana.
Em complau moltíssim aquest càntic de
Pasqual Scanu a una població ebrenca, atès que habitualment m?he queixat de
l?escàs interès que en general els literats d?arreu dels Països Catalans tenen
per la nostra terra i els nostres treballs literaris. La reivindicació d?un
marc cultural comú enllaça de prop els escriptors ebrencs amb els algueresos,
Gerard Vergés amb Pasqual Scanu, els rossellonesos amb els del Maestrat, Jordi
Pere Cerdà amb Joaquim Garcia Girona, o els eivissencs amb els matarranyencs,
Marià Villangómez amb Maties Pallarès.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!