Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI PER ALS PAïSOS CATALANS

LA CONNEXIÓ ANTONI CIUFFO-REUS 

El centenari de l?estructuració del grup literari de
?La Palmavera?
situa en plena actualitat les relacions culturals entre la ciutat de Reus i
l?Alguer. Eduard Toda, cònsol de l?estat
espanyol a Càller a partir de 1884, il·lustre
fill de la ciutat, va ser indubtablement el gran descobridor de l?Alguer per a
la cultura dels Països Catalans. No deixa de ser paradoxal, doncs, que un dels
literats algueresos més enamorats de Catalunya, Antoni Ciuffo (que signava els seus escrits i poemes com a Ramon Clavellet) passés a Reus els darrers anys
de la seva curta vida.

En el llibre L?aventura
catalanista de La Palmavera
d?en
Pere Català i Roca, trobem un interessant estudi sobre la figura literària de Clavellet, així com sobre la incertesa del
seu traspàs.

Ramon Clavellet
va ser l?autor de poemes emblemàtics com Himne
Alguerès
. Em ve a la memòria que la meva primera relació amb el dialecte
alguerès i amb la literatura escrita a la ciutat va venir precisament mitjançat
aquest famós poema, quan era estudiant de
COU
l?any 1985. Des d?aleshores, i ja ha plogut (tot i que a les Terres de l?Ebre no molt), he tingut una motivació
especial per tot allò referent a la cultura algueresa i al desenvolupament de
la seva literatura. Val a dir que tot el que he llegit d?autors algueresos ha
estat poesia i teatre, la manca de narrativa és preocupant i és un retrat de la
situació  lingüística de la ciutat, on el
català no és la llengua d?ús majoritari de la població.

L?esmentat himne, que conté unes estrofes
vibrants, l?he vist publicat en moltes ocasions i amb una ortografia diferent.
Intentaré ser fidel a la manera en què el vaig
aprendre.

 

Dara banda da punent

Hi ha una terra llunya
llunya

És la nostra Catarunya

Beglia forta e ranaixent.

En allà els nostrus
jalmans,

Redimits de la gran prova,

Van cantant la cansó nova

Que travessa mons i prans.

És un crit atrunaró

Per la catalana terra

Que mil ánimas enserra

Em un llas de jalmanó.

Aquest crit es arribat

Finsas a la nostra platja,

Cataran de l?Alguer, coratja,

No ubrirem nostru passat.

En lo sóu gruriós camí

Catarunya sempre avansa

I per tot on passa llansa

La llavor ca da frurí.

O jalmans no disperem!

Catarunya está fent via

Prest arribarà lu dia

En que tots ranaixerem.

Des de Barcelona estant, el 1908 Ramon Clavellet va ser l?impulsor del periòdic La Sardenya Catalana, fulla patriòtica dels catalans d?Itàlia (que només va tenir un sol número).
Aquest és un fet molt important, que cal tenir en compte, ja que era la primera
vegada que s?impulsava un rotatiu escrit en català per part d?escriptors algueresos.
Malauradament, no va poder tenir continuïtat, donat l?alt cost econòmic de la
seva edició (que Clavellet no podia permetre?s),
i també per les controvèrsies que va causar entre els mateixos membres del col·lectiu
catalanista alguerès, que varen començar a posar pals a les rodes a la manera
com Clavellet enfocava la publicació,  i a preocupar-se excessivament de les
reaccions  adverses d?alguns diaris
italians que els acusaven de no tenir esperit italià. Aquest és un altre exemple
evident de les dificultats habituals per tirar endavant projectes catalanistes,
no solament a l?Alguer sinó arreu dels Països Catalans.

Ramon Clavellet
va donar moltes conferències en Centres Catalanistes, amb la seva gran motivació d?explicar les seves arrels alguereses arreu de Catalunya. També va escriure nombroses poesies patriòtiques,
de lloança de la terra i de la llengua nativa. Hem triat una de les més
emblemàtiques, Sem vius, que va publicar a La Sardenya Catalana.

 

Sem vius! Perquè es viu?l
llenguatge

Que?ns dona aquest
march extranger,.

Perqué tot: de la historia a la parla,

La costum, la manera de ser

Nos separan
dels altres: a Italia

Catalana es
la
vila de Alguer.

 

Aquest vell sentiment que moria

En las ruhinas del nostre passat.

Aquest gran sentiment resuscita,

D?amor patri encar
més inflamat.

Nostra rassa s?aixeca y camina

Nova via?l destí li ha signat.

No?l sabíeu? Qu?es
viva la Patria

La del nostre mes gran pensamént?

Que?s manten la costum y
la rassa?

Qu?es mateixa la llengua y
la gent?

Que nostr?ànima
ardenta sol canta

A la Patria
que viu y que sent?

 

Una colla prudenta?ns
escolta

A los llabis posantse
lo dit.

Perqué càllim y càntim
l?absolta

Al que resta del nostre esperit.

Mes, nostr?ànima
encare no es
morta
.

Que sem vius! Serà
nostra crit
!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!