Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PER ALS PAÏSOS CATALANS

 

DOS CATALANS IL·LUSTRES: EDUARD TODA I JOAN CID
I MULET

El reusenc
Eduard Toda ha passat a la història com al
gran descobridor de la ciutat de l?Alguer per a la cultura catalana. En
qualitat de Cònsol de l?estat espanyol a Sardenya (concretament a la ciutat de Càller), i aconsellat per l?escriptor
mallorquí Marià Aguiló, va entrar en contacte amb els literats i intel·lectuals
algueresos del moment i va adonar-se d?immediat de l?enorme potencial cultural
que oferia la ciutat, quant a la possible
difusió de la catalanitat. El 1888 va escriure ?Un poble català d?Itàlia, l?Alguer,? que
va tenir un enorme ressò entre els escriptors en català del període de la Renaixença.
Posteriorment, també va publicar dos llibres documentals més que pretenien
donar una explicació acurada de la ciutat de l?Alguer, el país català de
Sardenya, tal com habitualment volen promocionar:
 Records
catalans de Sardenya,
La
premsa catalana a Sardenya
.

Durant aquests anys, gràcies a la contribució
literària del primer gran escriptor alguerès en llengua catalana, Josep Franch, algunes revistes culturals
barcelonines varen anar publicant alguns poemes seus, que varen servir per a mitificar la ciutat dintre de l?ideari catalanista que es trobava en un
moment d?alt fervor, amb l?elaboració de les Bases de Manresa (primer intent
seriós d?autogovern des de l?aplicació dels funests Decrets de Nova Planta el
1717) i la constitució de nombroses associacions catalanistes arreu del país. A
Tortosa, escriptors com Francesc Mestre i Noé,
Josep Vergés i Zaragoza, Joan Baptista Ferreres i Josep Felip Vergez, varen començar a publicar poemes
d?enlairament de la llengua catalana, tants anys considerada com la llengua del
pobre. Cal un especial esment per al poema que va composar l?advocat Lluís Lluís i Dolç en homenatge al tercer
centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús: Vull cantar-te santa meva/ en
la llengua catalana/ perquè les coses que es diuen/ en la llengua de la pàtria/
són més tendres i més dolces/ i surten de dins de l?ànima,/ que de la pàtria la
llengua,/ és la llengua que el cor parla.

El 1906 es va constituir a l?Alguer el grup de La Palmavera,
que aplegaria els incipients escriptors catalanistes de la ciutat: Ramon Clavellet,
Carmen Dore,
Joan Palomba,
Joan Pais,
Joan de Giorgio
Vitelli, etc. Justament aquest any es compleix el centenari d?aquest
interessant col·lectiu, crucial per al desenvolupament del català literari a l?Alguer,
que mereixeria una digna commemoració tant a la ciutat com a la resta dels Països
Catalans.

Els lligams de l?esmentat Eduard Toda amb les Terres de l?Ebre van arribar durant la Guerra Civil,
quan ja tenia molts anys i es trobava replegat al monestir de Poblet (una de
les seves grans passions, ja que als quinze anys ja havia escrit un llibre
sobre l?històric edifici). Va conèixer Joan Cid
i Mulet, el delegat d?Arxius i
Tradicions de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l?Ebre i regidor de cultura de Tortosa. Van
entaular una gran amistat, malgrat la diferència generacional que els separava.
L?intel·lectual jesusenc s?encarregava
de preservar el patrimoni de la catedral i de l?arxiu, que els grups exaltats
anarquistes estaven posant en perill. La profitosa feina de Cid i Mulet
va rebre tot el suport de Toda, que va
agafar la responsabilitat de guardar tot aquell valuós llegat. Eduard Toda el convidà a quedar-se uns dies a
Poblet, en els quals varen intercanviar nombroses experiències culturals, en
uns mesos veritablement dramàtics.

Amb el centenari de La Palmavera,  el treball i la figura de Toda torna a l?actualitat, com al gran impulsor dels moviments
literaris algueresos, mentre que amb el centenari enguany de l?Orfeó Català de
Mèxic i l?any vinent el del seu naixement, Joan Cid
i Mulet també torna a estar en el punt
de mira de la cultura de les Terres de l?Ebre.
Homenots com Eduard Toda i Joan Cid i Mulet dignifiquen una cultura i una terra,
que ve cal recordar al voltant de la Diada de l?11 de setembre, que la classe
política ens presenta cada any com a més descafeinada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!