Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Sento la noble veu de tot un poble
en moviment, que de sobte sent
l’anhel d’enlairar-se a tot vent,
i mai no aturar-se a escoltar
la injúria indecent que a ponent
engreixa el Wert de torn, un capoll
moí de cultures ufanes i arrelades
a una gent que vola per les alçades,
lliure per sentiment , lliure per decència,
conscient del camí a seguir,
car qui mai no podrà ser lliure
és qui accepta la dependència.
en moviment, que de sobte sent
l’anhel d’enlairar-se a tot vent,
i mai no aturar-se a escoltar
la injúria indecent que a ponent
engreixa el Wert de torn, un capoll
moí de cultures ufanes i arrelades
a una gent que vola per les alçades,
lliure per sentiment , lliure per decència,
conscient del camí a seguir,
car qui mai no podrà ser lliure
és qui accepta la dependència.
Jove l’esperit, creix l’anhel carnal,
la sang s’escalfa en primavera,
bullen els sentits innats,
parts corporals en efervescència.
S’apropa el solstici d’estiu,
somriu davant la gana de sexe,
la immensa luxúria pel plaer.
Follar a cada pas, el somni
de l’ànima i plaer de la carn.
Sorgeix el sentiment més humà,
reviu l’estima, s’escalfa l’ànima,
Jove l’esperit, s’enlaira el sexe,
l’orgasme final dóna sentit a la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!