Entrevista al Diari de tarragona

Aquesta entrevista va ser publicada a la Contraportada del Diari de Tarragona el passat dissabte. És la segona contraportada que dedic la premsa al llibre Contes negres vora el Danubi, després de la que sortí a La Veu de l’Ebre fa uns mesos.
ETS DE CAMPREDÓ, NASCUT EL 1967. DIGUEM TAMBÉ LA TEUA TITULACIÓ, A part de ser escriptor, quin és el teu treball? 

Sóc llicenciat en filologia anglogermànica per la URV, i treballo com a professor d’anglès  en  un institut a Tortosa. El fet de ser escriptor no és un ofici per mi, sinó una passió per a les hores d’oci i de poca son.

 En un dels teus darrers llibres, ‘Contes negres vora el Danubi’, has fet una edició crítica i la teua dona, l’Araceli Aguiló, ha fet la correcció lingüística. Com sorgeix la idea de realitzar esta publicació?

L’editor Quim Torra, d’A Contravent edicions, va trobar per internet uns estudis meus sobre el poeta i activista anarquista Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vichy-on-Seine 1996), l’autor d’aquests contes que varen ser guardonats als Jocs florals de l’exili a Amsterdam el 1974. Conjuntament amb Josep M. Sáez, havíem publicat el 2009 la biografia del poeta miravetà, que va sofrir la barbàrie nazi, la qual va rebre el premi Artur Bladé i Desumvila de 2008 que atorga el CERE. Òbviament, fer un nou estudi sobre Roc Llop em motivava moltíssim.

 
¿Què podem trobar en la teua publicació?

Són un seguit de contes que esdevenen l’espill de la seua vida al camp d’extermini de Gusen. Són molt descriptius i didàctics, l’autor no va caure en el sadisme.

 Hi ha una història darrera d’aquest llibre, perquè Roc Llop no el va voler comercialitzar. Quina és la història?

Els contes els havia publicat al llibre Tríptic de l’amor i altres narracions, en format d’autoedició a mitjans dels anys 1980 a França. A la impremta es van equivocar i van publicar la versió no corregida, carregada de faltes d’ortografia. Roc Llop es va negar a comercialitzar-los, perquè no havia lluitat tants anys pel català per veure ara un llibre seu publicat de manera indigna. El seu fill, però, em va donar un exemplar que va salvar de la crema. De seguida vaig pensar que s’havia d’honorar aquella acció, i publicar-lo adequadament és un acte de justícia i de catalanitat.

 Què pot explicar de Roc Llop?

Era mestre. Durant la República va ocupar el càrrec de Delegat de cultura de la Generalitat a Tarragona. Militant de la CNT, va haver d’exiliar-se en entrar la croada franquista. Va sofrir la llopada, com ell deia, del nazisme, però va sobreviure a Gusen. Tota la seua vida posterior va ser una lluita ferotge contra l’oblit i de denúncia del genocidi nazi. Va escriure milers de versos i centenars de narracions.

 Ell va estar a Mauthausen. Com va viure aquella experiència?

Va ser una experiència dramàtica, de viure al límit d’allò on pot portar la crueltat humana. No hi ha res comparable al nazisme, per això és tan vergonyós la manera en què s’omplin la boca molts polítics espanyols actualment per combatre el moviment sobiranista català i comparar-lo a allò incomparable, el nazisme, la barbàrie crua i dura. Aquestes comparacions remouen l’estómac i són conseqüència del seu propi fanatisme ideològic.

 Per què la literatura catalana està mancada de textos sobre el món nazi?

Hi ha ben pocs. Tot i que, KL Reich d’Amat Piniella és tota una joia, que en una cultura totalment normalitzada estaria a l’alçada dels textos d’Anna Frank o Primo Levi. els contes de Roc Llop són igualment una molt bona aportació a la literatura catalana.

 Parli’m breument dels altres llibre que també ha publicat els darrers sis mesos: La biografia de Gerard Vergés I ‘Campredó 1931-1939. República, revolució i guerra’.

Biografiar Gerard Vergés és el millor que m’ha pogut passar literàriament. Un dels grans de les lletres catalanes, un poeta en majúscula, i tot un plaer haver pogut compartir tantes estones amb ell i tan alliçonadores. Ha estat editat per Onada, dintre de la col·lecció La nostra gent. Quant a Campredó 1931-1939, és una més de les investigacions sobre el meu poble que he anat realitzant durant els darrers anys. Ha tingut una magnífica acollida i ja va per la tercera edició. Va ser molt ben rebut durant les apassionants jornades brigadistes que vam organitzar Soldevila i Lo riu.

Està treballant en algun altre llibre?

Tinc entre mans tres projectes molt engrescadors. Les biografies del pintor impressionista campredonenc Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), que ja tinc molt avançad, i la del ceramista Joan Antoni Panisello, un dels grans artistes catalans del moment fill de Jesús i bon amic. A més, he de traduir el llibre Black rock de Mark G. Sánchez, un autor gibraltareny que escriu en anglès, en la que probablement serà la primera traducció literària d’un autor de Gibraltar al català. Tot un honor i tota una fita.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *